La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els supervivents de l’ebola pateixen una epidèmia de rebuig social
periodista de Sierra Leone Nixon Collier, la societat necessitarà temps per recuperar-se d’aquesta nova por. “Durant la guerra civil de Sierra Leone, entre el 1991 i el 2002, qui venia a matar-te era l’enemic; tots el teníem clar. Però en l’epidèmia d’ebola l’assassí estava dins del teu pare, de la teva àvia o d’un amic. Això és difícil d’assumir”, explica.
La paranoia, a més, no entén de dates de final de l’epidèmia. Encara avui, els supervivents de l’ebola, així com sanitaris o enterradors que van ajudar a contenir la malaltia i van ser a prop dels infectats, han de conviure amb l’estigma i el rebuig dels seus amics i veïns. “Els nostres familiars? Encara ara no ens parlen”, diu Abi. La seva situació està millorant, però admet que, més d’un any després de la seva recuperació miraculosa, els veïns encara prohibeixen als seus antics amics que vagin a visitar-los. És por d’un contagi impossible, però en alguns casos també és rancúnia. Els germans Ngegba van ser els primers malalts d’ebola a la ciutat de Moyamba. El germà gran, un dels pocs cirurgians del país, es va contagiar operant un pacient malalt i va passar el virus a la família. A partir de llavors, el virus es va escampar per la ciutat. “Hi ha molta gent que ens culpa de les morts que va provocar el virus als seus familiars”, recorda en Lanphia.
Durant l’epidèmia, al voltant de mil infermers i metges de Libèria, Guinea i Sierra Leone es van contagiar del virus. Van morir gairebé la meitat dels professionals de sistemes sanitaris mínims: a Guinea hi ha 10 metges per cada 100.000 persones. A Sierra Leone, dos (a Espanya, 370). La ferida tardarà anys a guarir, però hi ha esperança. Són societats resilients, acostumades a ressorgir, després de la guerra civil o després d’un virus del dimoni.
Altra vegada, els germans Ngegba en són un exemple. Quan li pregunto pel futur, a en Lanphia se li encén la veu. Acaba d’acabar els seus estudis com a pediatre i la seva germana Haja ha estat admesa en una escola d’infermeria. “L’Abi està esperant la trucada d’una universitat a Freetown per començar Finances”, explica. Els últims mesos, en Lanphia i la Haja han treballat en un centre contra l’ebola de Metges del Món i han pogut estalviar alguns diners. A més, després de llegir un reportatge sobre ells a La Vanguardia, una escola de Barcelona es va comprometre a pagar els estudis de l’Abi.
La força de voluntat de la família Ngegba és la de milions. En Lanphia fins i tot ha fundat amb altres persones una associació d’ajuda a supervivents de l’ebola. “L’objectiu és ajudar els supervivents a afrontar l’estigma, els problemes de salut i la reintegració”, diu.
La seva veu és forta i decidida, com si l’ebola fos un malson. I passat, a més.