La Vanguardia (Català-1ª edició)
La ciutat sota l’asfalt
Per primera vegada un mapa detalla íntegrament el que hi ha al subsòl de Barcelona
El paviment és una frontera que separa dos mons. A sobre hi ha la ciutat sorollosa, la que es veu a simple vista, però a sota n’hi ha una altra que creix cada dia, que acapararà més parcel·les del temps dels ciutadans i que caldrà regular, amb una vida paral·lela. Aquesta segona metròpoli és en gran part desconeguda, però ara per primera vegada el subsòl de Barcelona s’ha cartografiat íntegrament: el mapa de la ciutat sota l’asfalt.
La responsable d’aquest treball és Rosina Vinyes i Ballbé, del departament d’Urbanisme i Organització del Territori de la Universitat Politècnica de Cata- lunya i autora de la tesi doctoral Barcelona oculta: la rellevància del subsòl en una gran ciutat contemporània, que ha obtingut el cum laude. En aquesta tesi inclou el plànol complet i els parcials del subsòl de la ciutat. Per completar-los, l’autora ha dedi-
Una tesi universitària cartografia i descriu per primer cop l’urbs subterrània
cat set anys a recopilar documentació que li permetés esbrinar què s’amaga sota la terra barcelonina. Va consultar arxius públics per determinar els traçats de les vies subterrànies de comunicacions, els estacionaments i les infraestructures, i també les llicències per saber què hi ha quan el sòl és privat. A més a més, va ser imprescindible estudiar la Carta Arqueològica per descobrir el vessant històric. Primer va cartografiar zones de la ciutat i després va completar el mapa.
Al llarg de 276 pàgines Vinyes descriu què hi ha sota la superfície de Barcelona, i el primer que la va sorprendre és que no hi havia res igual, quan el que passa sota terra “és una de les línies constitutives de la ciutat contemporània”. I què trobem quan ens endinsem en aquest altre món? Doncs la primera reflexió és que topem de cara amb la nostra pròpia història, perquè el sòl d’ahir és el nostre subsòl d’avui. La cota ha anat pujant amb els anys, i es construeix sobre el terreny que ja existia. Així, quan excavem trobem el passat prehistòric, el romà, l’àrab i el medieval, cosa que permet reconstruir l’evolució de la ciutat i la manera com vivien els nostres avantpassats.
Però un estudi d’aquesta magnitud també aporta conclusions.
NORMES DIFERENTS Sota terra no regeix el límit d’edificabilitat com a la superfície
La primera és que “el subsòl no té gaire a veure amb la superfície i cada vegada està més ocupat. No hi ha planejament i es pot anar tan avall com es vulgui. Els límits legals són molt vagues. El subsòl ofereix moltes oportunitats que ara, gràcies al nou plànol, es poden detectar amb més facilitat”.
A la tesi doctoral s’explica que construir al subsòl “és evidentment més car i costós que construir a la superfície”. D’altra banda, el manteniment també és més costós i difícil, però, tot i que pot semblar una contradicció, la ciutat subterrània cada vegada s’explota més. I les raons són, per exemple, amagar el que
es rebutja (clavegueram, dipòsits pluvials i de recepció d’escombraries), el pas dels túnels de transport, la millora dels serveis viaris, l’alliberament de l’espai públic saturat, una llibertat total per al disseny i un preu del sòl més baix. S’hi suma el fet que la metròpoli contemporània vol preservar el seu patrimoni, cosa que encara fa més necessari construir sota la ciutat, de manera oculta, en certs llocs per mantenir el paisatge urbà. Ara bé, aquest increment d’ocupació també presenta dificultats. El sòl ha de mantenir zones buides per respirar. Altrament, hi pot haver problemes mediambientals com, per exemple, l’acceleració del cicle de l’aigua que propicia fenòmens com la gota freda.
En aquest sentit, cal assenyalar que Barcelona s’assenta sobre un gran aqüífer que era d’una gran riquesa. Roma ens va llegar un sistema de canalització de l’aigua, però va anar sent contaminat a l’edat mitjana. Fins al segle XIV els pous eren l’única via per proveir-se d’aigua potable i després, amb la revolució industrial, aquesta reserva encara es va espatllar més. Quan les fàbriques van anar abandonant els límits de la ciutat, aquest aqüífer que estava corromput es va anar reposant, però amb aportacions d’aigua salina.
Precisament l’existència d’aquest gran aqüífer causa difi- cultats a l’hora d’excavar, perquè de vegades cal anar bombant l’aigua. Això fa que Rosina Vinyes es pregunti si cal anar sempre cap avall o si, en determinades zones, és més pràctic conformar-se i quedar-se a una profunditat menor.
Què trobem si dirigim la mirada al que hi ha sota l’asfalt? Doncs veuríem grans xarxes de comunicacions (trens, metro...), serveis (clavegueram, llum, gas...), equipaments públics (dipòsits pluvials, aparcaments, depuradora d’aigües...), serveis per als ciutadans (museus, centres comercials, sales de reunions) i privats (magatzems, soterranis).
Destaca especialment el gran desordre formal que hi ha, ja que pràcticament no hi ha dues figures iguals. La majoria són d’extensió petita, i els més petits són els magatzems del mercat de la Boqueria, però també n’hi ha d’altres d’extensió important, com la depuradora sota el Fòrum. La superfície va de cinc a 30.000 metres cúbics.
El més comú és que s’endinsin
un o dos pisos sota rasant, encara que hi ha excepcions, com l’edifici que del número 88-94 de les Rambles, que té onze plantes al subsòl.
Els límits de la ciutat estan marcats per les franges discontínues de les rondes, mentre que l’interior està fragmentat per les línies de metro i tren, i el mapa queda completament esquitxat pels equipaments i solars privats ja descrits.
La tesi doctoral demostra inequívocament la multiplicitat de models a les entranyes de la ciutat. Però on això és més palmari és a la plaça Catalunya. Mentre que a dalt hi ha un espai clar i inamovible des de fa anys, a sota hi ha amb una “diversitat morfològica excepcional, que fa que es converteixi en un espectacle únic de formes, promiscuïtat compositiva, desordre i sacrifici d’espais”. Els passadissos, estacions, pàrquings i zones comercials fan que convisquin formes complexes, paral·lelepípedes, passadissos i rampes acumulats sense pràcticament planificació. “A la plaça Catalunya es perd optimització i hi ha moltes superposicions”, declara Rosina Vinyes. A l’altra banda de l’escala hi ha el Fòrum, on per primera vegada en la història de la ciutat “s’ha tingut en compte el subsòl d’una manera global i amb un projecte unitari”. Hi trobem grans volums i un ús humà intensiu, amb la depuradora d’aigües, els salons de congressos i les rondes; amb equipaments interconnectats que es beneficien els uns dels altres.
“L’ús del subsòl a les grans ciutats és determinant per al seu funcionament”, ha escrit Rosina a la tesi. Però una ocupació creixent fa imprescindible “coordinar anticipadament l’ús”. Sota els carrers i edificis tenim la nostra història: cases, clavegueram, serveis de llum i gas, el transport col·lectiu, sanejament higiènic, 1.400 refugis antiaeris de l’època de la Guerra Civil, restes de fortificacions... Però quin és el futur? Rosina Vinyes diu: “Cada vegada hi haurà més activitat humana sota terra. L’home passa molt temps al subsòl. Va amb metro, menja en restaurants soterranis i va a centres comercials sota les voreres. Estarà molt més ocupat”. Per això caldrà planificar el seu desenvolupament. Almenys ara hi ha una eina: el mapa de la ciutat sota l’asfalt.