L’Hospitalet recupera la memòria dels seus refugis antiaeris

Les guerres són una llarga cicatriu en la memòria dels homes i en la terra que els veu néixer i morir. Una ferida que perdura, de vegades amagada en caixes, en lligalls o en els records dels qui la van patir.

L’Arxiu Municipal de l’Hospitalet acaba de recuperar la informació sobre 24 refugis antiaeris de la contesa civil a la ciutat, bona part dels quals eren completament desconeguts fins ara, i que tornen així de l’oblit.

Els bombardejos durant la guerra civil són una presencia perenne a Barcelona, on la seva intensitat va deixar empremta. Però a l’Hospitalet de Llobregat eren un record difús, tal com ja es recull en el treball dut a terme el 2008 per Ariadna Ribas Merino i Josep Ribas Vinyals, Bombardeigs i refugis a l’Hospitalet. S’hi descriu que hi ha poca documentació sobre això i poques persones que encara viuen i puguin aportar el seu testimoni. El text relata que el primer atac aeri de gran magnitud va passar el 25 de juliol del 1937, i va afectar els barris de Collblanc i la Torrassa, amb un balanç de 18 morts. La ciutat també era un objectiu perquè s’hi ubicaven, per exemple, fàbriques i dipòsits de municions.

Val a dir que, fruit de la reiteració dels avions italians, els habitants van buscar lloc per albergar-se, i aquest treball recupera la ubicació de 23 refugis antiaeris. N’hi ha de tota mena, des de soterranis adequats pels mateixos veïns fins als construïts pels poders públics.

Però no n’hi havia gaires més dades, perquè la majoria estaven sense estudiar. Ara a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet hi ha aparegut un nou rastre. Són 24 expedients de construcció de refugis per part de la Junta Local de Defensa Passiva. No se sap si tots es van arribar a construir, i molts eren desconeguts fins ara, de tal manera que la majoria no estan ni tan sols esmentats en els treballs sobre aquesta matèria que s’han publicat fins ara.

Tot i això, no és una documentació exhaustiva. En realitat només són les cobertes dels expedients de construcció, trobats per casualitat. Aquestes tapes es van reciclar, es van capgirar i es van fer servir per guardar altres lligalls d’obres. Què va passar amb el contingut de les carpetes? Ningú no ho sap, encara, però no seria estrany que es llencessin.

La veritat és que a l’inici de la guerra es va descartar la construcció de refugis antiaeris a l’Hospitalet, però en vista de la recrudescència dels atacs aeris, el 1938 es va adoptar aquesta mesura, tal com constata la troballa. Fins avui només se n’han conservat dos, i la posterior investigació permetrà saber si algun dels ara descoberts continua existint sota el subsòl.

A més, a l’Arxiu Municipal ha aparegut un altre document singular. Es tracta del plànol elaborat el 1940 per la Junta Local de

Defensa Pasiva, un organisme ja franquista que pel que sembla va heretar les competències de l’ens republicà. En aquest mapa es detalla la ubicació de tots els refugis antiaeris de la ciutat. N’hi ha de tres classificacions, els construïts pels rojos, els nous i els que estan en projecte. Molts coincideixen amb els expedients apareguts el 1938, la qual cosa demostraria que van existir. El perquè d’aquesta preocupació és clara: la possibilitat que la Segona Guerra Mundial i els seus terribles bombardejos sobre les ciutats afectés també Espanya, per la qual cosa es decideix mantenir, i fins i tot ampliar, la xarxa de refugis ja existents. I és que la memòria i les seves cicatrius perviuen en els vells papers.