La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Sherlock Holmes va ser un home avançat al seu temps”
Benedict Cumberbatch, actor britànic que interpreta el popular detectiu creat per Conan Doyle en l’exitosa sèrie de la BBC
Si hi ha una bona manera de demostrar el professionalisme com a actor i la dedicació a la seva carrera, és el fet que Benedict Cumberbatch no hagi fet cap cas a la seva transformació en una de les estrelles més importants de Hollywood a l’hora de mantenir el compromís amb la sèrie que va ajudar a crear el fenomen. Encara que té una estructura diferent de les sèries tradicionals i cada episodi és un esdeveniment en si mateix (TNT estrena avui l’especial La novia abominable), qui a començaments del 2015 va competir per l’Oscar per The imitation game no té plans ara per ara d’abandonar aquest Sherlock Holmes contemporani que al costat del Watson de Martin Freeman resol casos complicats seguint la lògica de Conan Doyle. La seva agenda, tot i això, no podria estar més carregada. Roda actualment Doctor Strange, en què interpreta el seu primer personatge de Marvel, ha de promocionar tres pel·lícules i després filmarà The current war, producció en què encarnarà un Thomas Edison enfrontat al George Westinghouse de Jake Gyllenhaal.
Quina ha estat la seva estratègia per interpretar un personatge tan icònic com Sherlock Holmes? Simplement basar-me en els llibres. Aquest ha estat sempre el meu objectiu. Els guionistes de la sèrie, Mark i Steven, són veritables fans de Conan Doyle, per la qual cosa no ha estat difícil honorar-lo en la sèrie. Jo no vaig tornar a veure cap de les versions que es van fer dels seus llibres abans d’interpretar el paper per primera vegada, i només vaig veure la pel·lícula amb Robert Downey Jr. quan vaig acabar de fer la primera temporada. Recordo haver vist de nen la de Jeremy Brett, que era extraordinari, i a més era amic de la meva mare. També vaig tornar a veure les de Basil Rathbone després que vam acabar porada, de però gravar bàsicamentla primera vaig tem- intentar allunyar-me tant com vaig poder de les seves altres encarnacions. El cert és que els llibres tenen tot el que cal saber. Watson és un analista sorprenent, i és a través de la seva mirada que ens assabentem de qui és Sherlock Holmes, motiu pel qual jo sempre recorro als llibres. A més, Mark i Steven se saben tot el que es pot saber sobre Sherlock Holmes i Watson. Sempre hi parlo quan tinc un dubte i cada vegada que m’he equivocat en una decisió, no han tingut cap problema a dir-m’ho. El que és bo és que alhora que ens hem assegurat de no allunyar-nos de qui és ell als llibres, vam tenir la llibertat artística per portar-lo en direccions diferents. Quan era petit li agradava Sherlock Holmes? No massa. No llegia gaire. Recordo haver llegit El gos dels Baskerville i també Estudi en escarlata però crec que no n’he tocat cap altre. Per descomptat, des que estic en la sèrie m’he llegit tot el que va escriure Arthur Conan Doyle, em semblen històries fantàstiques i una font inacabable de material. Tenim per fer moltíssimes més temporades, encara que no sé si totes les seves històries funcionarien al segle XXI. Creu que Sherlock Holmes s’hauria divertit de viure en aquesta època? Per descomptat. Sherlock Holmes sempre va ser un home molt modern. Va estar a l’avançada de la patologia i l’ús de la ciència i la química en la investigació dels crims. I encara que segons Watson no hagi estat gaire bo com a científic, utilitza tots els recursos dels que disposa. És molt inventiu i està molt al corrent de la tecnologia del seu temps, per la qual cosa la idea que utilitzem diversos mitjans i patologia moderna per ambientar Sherlock Holmes al segle XXI va molt bé amb el personatge original. No era un home fet a l’antiga. He de confessar que quan em van proposar la idea per primera vegada, vaig tenir els meus dubtes, perquè pensava que Sherlock Holmes era sinònim d’època victoriana, i també que no calia fer una cosa que ja estava bé en el seu format original. Però crec que el resultat no podria haver estat millor.
Per què Sherlock Holmes tor-
DOS AMICS COMPLEMENTARIS “Watson necessita el perill; Holmes que li recordin que és un ésser humà i no un déu”
na a estar tan de moda aquests últims anys? Jo crec que la nostra adaptació és la número 76. Però no sé per què se n’han fetes tantes versions en aquests anys. Aparentment la gent de Warner es va assabentar de la idea que havien tingut Mark i Steven i van decidir provar-la en una pel·lícula. No és cap secret que estem molt pendents els uns dels altres entre nosaltres. Sé que tant Robert Downey Jr. com Jude Law van veure la sèrie i els va encantar, i nosaltres vam veure les pel·lícules i també ens van encantar. Jo m’ho passo molt bé interpretantlo. Suposo que veure algú lluitant amb la mediocritat i l’estupidesa, i tractant de resoldre coses malgrat la burocràcia i les limitacions, algú que és absolutament brillant i enginyós, resulta molt atractiu. El que és bo és que n’hi ha prou amb que Sherlock vagi a algun lloc perquè es converteixi en una aventura. I després està l’amistat amb Watson. Es necessiten mútuament i tenen una relació molt especial. Les grans amistats masculines en un context dramàtic acostumen a funcionar molt bé. Encara que la relació té un toc d’humor, una cosa que en la seva època Nigel Bruce va saber emfatitzar molt bé, Martin Freeman ho fa amb molta més subtilesa i amb total autenticitat en el context que plantegem a la sèrie. Watson necessita el perill, i Holmes que li recordin que és un ésser humà i no un déu o una màquina, i en aquest sentit els dos es complementen.
Com és la relació amb Martin Freeman? Acostuma a queixar-se molt però és adorable. I és un dels homes mes divertits que conec, a més d’un veritable professional. Tenim molt bona relació i crec que es trasllada a la pantalla. Quan miro la sèrie, aprecio molt la seva interpretació, perquè part de la química té a veure amb les seves reaccions pel que jo faig amb el meu personatge. El meu Sherlock es llança a la batalla i ell ve darrere tractant de reparar els desastres. A més, a Martin li és fàcil ser divertit i crear ganyotes. Però alhora és un actor fenomenal, molt intel·ligent i enginyós. Penso que en el terreny personal té un esperit més proper a Holmes que el que tinc jo.