La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ningú no és perfecte
Es una pel·lícula mítica i, com molts altres films inoblidables, es va acabar convertint en un musical que ara arriba a la cartellera bar- celonina, al teatre Gaudí, fins a final de mes. Encara que amb la voluntat de fer bolos i potser fer el salt a alguna sala més gran. Al cap i a la fi, el projecte és una afortunada bogeria amb vint intèrprets en escena entre actors, ballarins i músics. La pel·lícula mítica és Ningú no és perfecte i el musical és Sugar, dirigit per Pau Doz, la productora del qual, Som-hi Films, s’ha llançat de cap a un projecte en el qual la música que impera és, diu Doz, “de swing, jazz tirant a swing”.
Doz explica que el guió de Sugar és molt fidel a la pel·lícula de Wilder, amb dos músics que són testimonis de la matança del dia de Sant Va- lentí –duta a terme per mafiosos a Chicago– i que es disfressen de dona per fugir camuflant-se entre una banda de músiques que viatja amb tren. “Hi ha dues variacions, una al principi de l’espectacle, perquè a la pel·lícula les noies i Marilyn no surten fins després de 40 minuts i aquí hi ha un número musical a l’inici en què se les veu acomiadant-se a Chicago dient que se’n van de gira. La mort del mafiós també es resol de manera diferent”.
Doz assenyala que a l’obra hi ha dotze temes musicals i el gruix és text. El públic envolta completament els actors, així que per recrear els diferents escenaris recorren, as- senyala, a elements simbòlics i la il·luminació. Pel que fa a enfrontar-se al mite de Marilyn –el seu personatge, Sugar, l’interpreta aquí Bealia Guerra– i als personatges de Curtis i Lemmon –encarnats per Ivan Labanda i Xavi Duch–, Doz diu que no han volgut fugir dels referents, han volgut portar-los al terreny dels actors. “Però tenim molt a favor el text, que és ple de gags i els fa molt fàcil de portar-lo al seu territori”, conclou.