La Vanguardia (Català-1ª edició)
El recital d’Iniesta
El Barcelona va sortir a totes per sentenciar l’eliminatòria i no deixar res per a l’endemà. Al davant, un Espanyol convençut de les seves possibilitats va aconseguir que el partit es desenvolupés en la primera meitat amb el guió que més li interessava, però tot i així els astres blaugrana, hipermotivats, les expulsions i les lesions van tenir l’última paraula.
La frescor de Galca. Una de les coses que criden l’atenció d’aquest Espanyol és aquesta manera de moure’s al camp, amb una frescor i coordinació que sembla mentida que provinguin d’un entrenador que amb prou feines fa dues setmanes que està a l’equip. Perquè per la manera com els jugadors s’ajuden entre ells, per la manera com s’ordena i reordena el centre del camp amb la col·laboració dels puntes, sembla que faci tota una pretemporada que treballen amb el romanès. I això és el millor que es pot dir d’un equip i sens dubte d’un entrenador. Ahir l’Espanyol va exigir la millor versió de tots els jugadors blaugrana i no només la millor versió tècnica sinó fins i tot en intensitat. Fins al punt que els blaugrana van cometre fins a set faltes a la primera meitat, una xifra que en moltes ocasions no assoleixen en 90 minuts. Llàstima que dos jugadors clau en aquest equip com Caicedo i Marco Asensio no poguessin iniciar la segona meitat.
Alternar la pressió. Una de les coses que em sorprenen i m’entristeixen és veure com molts entrenadors plantegen una manera única de jugar contra el Barcelona. Si juguen pressionant a dalt o bé l’esperen al seu camp. Sense entendre que com més minuts juguis d’una manera contra el Barcelona més aviat trobarà la solució. L’Espanyol va saber alternar amb valentia esperar-lo al darrere amb pressionar-lo a dalt quan el Barcelona s’apropiava del partit.
Juga com una gallina, sempre amb el cap aixecat, movent-lo d’un costat a l’altre
Sir Iniesta. Parlant del partit de Lliga vaig comentar que la millor manera d’enfrontar-se a un equip terriblement dinàmic defensivament són els un contra un. Iniesta ho va intentar tímidament a Cornellà però ahir va fer un recital. Quan un equip és dinàmic i ajunta les línies és molt eficaç tapant les línies de passada. I llavors la millor alternativa és l’un contra un, però no pot ser un un contra un qualsevol. Ha de ser un un contra un estil Iniesta. Fixeu-vos en la comparació entre ell i Neymar. L’astre brasiler va ser hiperactiu des del primer minut. Va provar els un contra un, però moltes vegades acabava abaixant el cap i perdent així qualsevol perspectiva del terreny de joc. En canvi, el del planter va fer un recital de jugar amb el cap ben alt i alhora de fer un contra un. Però això només ho poden fer al món quatre o cinc jugadors: us recomano que no ho proveu. Recordo que en un article fa anys vaig assenyalar la semblança d’Andrés Iniesta amb la manera de comportar-se d’una gallina. És a dir, sempre el cap aixecat, movent-lo d’un costat a l’altre per escanejar tant les possibilitats de passada com de quina manera sortir de la pressió, però tot abans de rebre la pilota. Ahir va ser sens dubte la gallina dels ous d’or per al seu equip.