La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’enemic públic número 1
El porter de l’Espanyol s’emporta quatre gols en una nit de metxa curta
El Barcelona va marcar el quart gol i Gerard Piqué, el que sempre busca el cinquè, va agafar la pilota per portar-la al mig del camp i que es reprengués aviat. Era el minut 86 i en volia més. Això és rivalitat. Això són comptes pendents. L’Espanyol torna a ser l’enemic públic número 1 (o el 13, per Pau) del Barça fins a la setmana que ve. Se’ls ha de golejar. Amb quatre no n’hi ha prou.
El derbi del Camp Nou va començar abans que l’àrbitre xiulés l’inici. Ho va fer quan des del galliner de la tercera graderia el reducte de seguidors de l’Espanyol van cridar “Puta Barça” per demostrar que eren allà i es van emportar una espectacular reprimenda. De fet, per ser exactes, el
COMPTES PENDENTS Pau va trepitjar Messi quan era a terra i Luis Suárez va celebrar el segon gol rient-se’n a la cara
partit de Copa va arrencar just després que González González va assenyalar el final del matx de Lliga a Cornellà. Des d’aleshores no ha parat de jugar-se.
Potser per això no va ser sobrer el missatge que des de megafonia va recordar que s’animés “de manera cívica i respectuosa”. Perquè amb aquell ambient corria el risc que la sang arribés al riu. La metxa era encesa. L’únic moment de pau va ser quan els dos equips es van deixar fotografiar junts per a una campanya per la fruita a les escoles.
L’armistici va durar poc. Fins que es van desplegar dues pancartes al gol sud recordant la ubicació metropolitana de la nova casa blanc-i-blava. “Benvinguts a Barcelona”, es llegia a la més grossa. Per si hi havia dubtes de si estava dedicada a Turan o a Aleix Vidal, que van debutar amb el Barça ahir, la segona tela deixava clar que no. “1 escut, 1 or- gull, 1 ciutat” volia deixar clar el predomini barcelonista al territori.
Però va ser un Espanyol rebel el que es va avançar al marcador. I aquest afront, el futbolístic, va ser el que va fer reaccionar el Barça. Va empatar el partit i el va capgirar. Amb el vent a favor, el públic va gaudir de l’enginy i les dosis de mala bava necessària en tota rivalitat. “L’any que ve sou un tot a cent”, va ironitzar una part de la grada sobre la compra del club blanc-i-blau. I fins a quatre vegades va sonar el clàssic “A Segona” que tant mal fa a un dels equips que més temporades ha jugat a Primera de la història.
Tot això ho havia de sentir es- toicament el vicepresident Francesc Ciprés, que va ser la màxima representació de l’Espanyol a la llotja de l’Estadi. En canvi, Joan Collet, que estava tan enfadat diumenge i dilluns amb frases altisonants més pròpies d’un aficionat que de la diplomàcia, no hi va anar “per un afer personal fora de Barcelona”.
El porter Pau López va ser el blanc de totes les crítiques. Ell era l’últim escull per al gol, però es va voler convertir també en el primer volent evitar que es jugués a endarrerir cada servei de porta. Luis Suárez va celebrar el segon gol anant cap a Pau a riure’s a la cara del porter. Però després l’uruguaià va separar Messi, que li recriminava a Pau que l’hagués trepitjat amb la bota al turmell mentre l’argentí era a terra. El porter ja tenia una targeta groga i es va jugar l’expulsió i un penal en contra del seu equip.
Els dos futbolistes de qui més es van queixar dissabte els barcelonistes, Hernán Pérez i Pape Diop, ahir sí que van acabar expulsats. Mentre que Neymar va intentar un driblatge de lambretta davant Joan Jordán i, com ja va passar a la final de la Copa amb l’Athletic, allò va encendre els ànims. Desconsideració o espectacle? El debat tot just ha començat. Perquè ara vindran les queixes i els laments de l’altre bàndol. Falten sis dies per a la tornada.