A Segona? Ara no!

Els derbis han tornat a Barcelona, futbol de comptes pendents i enemistats de proximitat, gràcies a un gener intens, res a veure amb aquells geners ximples. El Barça-Espanyol va ser de tot menys ximple i molt aviat va quedar clar que Messi volia parlar sobre el camp –fora del camp que parli Sagasta– i deixar clar que la qualitat amb determinació és imparable, amb reglament o sense.

“A segona” va ser el crit classista del Camp Nou, menys usat del que mereixia el partit i més animat de l’esperable en una nit fastigosa. Són les contradiccions del futbol: els culers feliciten l’any nou els periquitos amb una maledicció gitana quan ahir a la nit aquests mateixos culers es van divertir especialment amb el plaer de doblegar un bon Espanyol. Ara que han tornat els derbis a Barcelona i l’esperit perdut de la font de Canaletes enviarem els pericos a Segona?

La font de Canaletes no és el que era: aquells senyors d’edat respectable ara caminen molt, van de cul portant néts al parvulari i freqüenten els gimnasos. Ja no hi ha temps per discutir de futbol davant una font presa pels turistes, que es fan moltes fotos però s’obliden de beure l’aigua de la font i vés a saber si tornaran a Barcelona. A més, per a discussions ximples ja tenim les xarxes...

L’esperit de Canaletes el va posar Lionel Messi, que tot just començar el matx ja va enviar un missatget al lateral Álvarez a la banda. El partit de Messi va ser la millor mostra de respecte que un futbolista pot dedicar al seu rival. L’argentí va tractar de vostè l’Espanyol i li va dedicar la concentració que gasta en els grans

L’esperit perdut de Canaletes el va posar Messi, que va dedicar a Pau López la mirada típica de gent que mana molt

partits, marcant el to de revenja del matx.

L’onze del Barça salt al camp a fer-se perdonar la tarda ximple del Power8, amb l’objectiu que la pròxima visita, d’aquí una setmana, tots els espanyolistes es penedeixin del calendari. Naturalment, els dos punts perduts no tenien retorn però el Barça va tenir una idea molt clara, especialment a la segona part: sentenciar l’eliminatòria i tornar el desengany als rivals. L’àrbitre va posar a més el seu granet de sorra amb l’expulsió injusta de Diop.

El partit de Messi –sense desmerèixer l’exhibició d’Iniesta– va tenir una dimensió enciclopèdica: tot el futbol, el futbol i les seves circumstàncies, va quedar explicat. El repertori, el ritme, la visió, la rematada... Un partit savi i carregat de motivació juvenil. Ahir a la nit, Messi ho va fer tot bé. Fins i tot dedicar-li unes paraules i dedicar-li aquesta mirada dura i freda dels qui manen i manen molt a Pau López després de la seva trepitjada amb mala bava.