La millor escala a cor què vols

La primera sensació que impera en trepitjar Doha és estranyesa. És una ciutat que bé podria passar per un set de rodatge per a escenes d’Els jocs de la fam, a l’imponent Capitoli, amb enormes edificis que s’eleven metres i metres cap al cel, que quan és clar també sembla de pel·lícula. Pels seus carrers amb prou feines es veuen transeünts, només grues de construcció i infinitat de cotxes d’alta gamma, que fan sonar el clàxon quan veuen un vianant. És una cosa gairebé insòlita. Tots volen lluir els seus cavalls. Pel seu clima àrid, la capital de Qatar és una ciutat d’interiors. Cada edifici és un món a banda però sempre amb alguna cosa en comú: el luxe i l’amabilitat extrema. Quan cau la nit, la ciutat es transforma en un escenari d’aparença futurista, amb llums psicodèlics vestint les torres de cinquanta pisos.

Encara que el silenci no impera mai, bé pel soroll dels cotxes bé per les obres –aquí els torns cobreixen les 24 hores–, la tranquil·litat és protagonista. Com es pot començar amb bones sensacions, treballant sense presses o sense ulls intimidatoris. Això és el que es pregunten els jugadors de tennis i els seus equips quan decideixen el torneig oficial amb què arrenquessin la temporada. I l’Orient Mitjà és el lloc ideal logísticament i laboralment.

Mentre que alguns dels jugadors han travessat mig món fins a arribar als antípodes, d’altres es queden a mig camí. Si Roger Federer i Andy Murray opten per aclimatar-se a la calor extrema d’Austràlia, on es disputarà el primer Grand Slam de l’any d’aquí dues setmanes, Novak Djokovic, Rafael Nadal o David Ferrer han decidit donar llum verda a l’any amb un torneig en el qual poden tenir una transició de pretemporada a temporada menys dràstica. Com si fossin reis.

“És a meitat de trajecte i això ajuda que no hi hagi un canvi d’horari gaire gran”, explica Nadal. “Després et permet sortir una miqueta més tard cap a la competició, exhaurint al màxim les vacances de Nadal”, afegeix el mallorquí, que arrenca aquí el seu any per vuitena temporada. “És un dels millors tornejos del món”, assegura Ferrer. “Aquí tenim unes facilitats que difícilment trobaràs durant l’any”.

Allotjats al Four Seasons, els integrants del quadre final poden venir acompanyats de fa- miliars i amics que no solen ser part de l’equip habitual. I el que es troben és un paradís en una bombolla. Platja privada, centre comercial al mateix edifici, diverses piscines, restaurants i un preciós bar a l’últim pis amb vista. Amb el Complex Internacional de Tennis i Esquaix Khalifa a encara no deu minuts amb cotxe, feina i lleure són perfectament compatibles.

I si l’habitació més modesta –d’uns 400 euros la nit– ja és un palau, el descans previ a un

RAFA NADAL “És a meitat de trajecte d’Austràlia i això ajuda que no hi hagi un canvi d’horari gaire gran” DAVID FERRER “Aquí tenim unes facilitats que difícilment trobaràs durant l’any”

Grand Slam sembla clau per a l’altíssima calor austral.

“Vaig decidir tornar a començar la temporada aquí perquè l’any passat vaig gaudir. Aquí ens tracten sempre de la millor manera, són molt amables, treballen any rere any per millorar les instal·lacions”, explicava Djokovic el dia de la seva arribada.

Doha, com el torneig de Dubai en l’última setmana de febrer o l’exhibició a Abu Dhabi just abans del començament de temporada, han estat sempre objecte d’elogi dels jugadors, que s’hi troben d’allò més bé.

Dues preguntes sorgeixen en presenciar en directe aquests tornejos. La primera té relació amb l’afluència de públic. No fa mai la sensació de multitud. Només a partir de semifinals és quan la central s’omple. A simple vista podria semblar que no hi ha prou públic per penjar el cartell de complet al complex, però només cal sortir al village per veure com els primers dies de competició hi ha més aficionats fora de la pista gaudint dels passejos a cavall que de les dretes d’un qualy.

La segona qüestió fa referència als premis en metàl·lic. Quants diners s’embutxaquen els participants? Com que es tracta d’un torneig ATP 250, la categoria més baixa del circuit professional de primer nivell, el guanyador de l’edició s’embutxaca 201.000 dòlars (uns 186.000 euros) però després hi ha els fixos de participació, quantitats que queden en secret de sumari. Tothom en parla, però ningú no pot donar una xifra exacta.

“Aquí m’hi trobo còmode”, confessa Nadal. Entre els seus amics més propers a l’emirat hi ha Nasser bin Ganim al-Khelaifi: president del PSG, de la Federació Qatariana de Tennis, amo de la cadena BeIN i home de confiança de l’emir Tamim bin Hamad al-Thani. També Karim Alami, director del torneig, amb qui sol compartir l’últim sopar abans de sortir cap a Austràlia. Tots dos extennistes professionals, han sabut fer d’amfitrions sense atabalar.

AFP