La Vanguardia (Català-1ª edició)
El sector cooperatiu català redueix el pes de les seccions de crèdit
Una trentena de cooperatives externalitzen els serveis bancaris en quatre anys
Quan a finals del 2011 la secció de crèdit de la cooperativa agrícola de l’Aldea (Baix Ebre) va entrar en fallida i va bloquejar els estalvis de 3.000 famílies, 113 cooperatives catalanes tenien secció de crèdit. Malgrat que va ser un cas excepcional, amb un procés judicial obert per presumpta actuació delictiva de l’exgerent, des d’aleshores el sector cooperatiu català s’ha aprimat i ha reestructurat el model financer. Tot i que la desaparició de les seccions de crèdit s’estava duent a terme amb discreció, sense incidents, a través de l’externalització dels seus serveis bancaris, un altre cas, el de la Cooperativa de Cambrils (Baix Camp), amb el bloqueig momentani dels estalvis dels 1.500 clients per falta de liquiditat, ha tornat a posar el sector sota el focus.
“El cas de Cambrils és una ex- cepció. El 80% són socis col·laboradors que no tenen res a veure amb l’agricultura. És una situació anòmala. De mitjana el sector està bé, amb l’esforç dels últims anys. Ara el 54% dels dipòsits són líquids, a disposició dels clients d’avui per demà”, diu Àngel Balagué, tècnic de seccions de crèdit de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). El procés de reestructuració, en què també han influït la fusió de cooperatives i el nou marc regulador català de les seccions de crèdit, més rígid per millorar la solvència i la seguretat dels impositors, encara no ha acabat. Només aquests dos últims anys 17 seccions de crèdit s’han externalitzat.
Val a dir també que, a curt i mitjà termini més cooperatives deixaran d’oferir serveis bancaris, preveuen des de la FCAC i també el Departament d’Economia, sobretot quan hi ha un desajust entre la capacitat de producció i factu- ració i la seva activitat bancària.
“Globalment el sector té bona salut. L’evolució anirà cap a l’externalització de les seccions de crèdit. Sobretot les cooperatives que pràcticament han deixat de tenir activitat agrària i la seva secció de crèdit s’ha quedat com un servei financer als veïns del poble”, avança Josep Maria Sánchez, director general de Política Financera. La majoria de seccions de crèdit han tancat abans un acord amb una entitat bancària externa perquè es quedi amb els seus dipòsits i també amb els préstecs a clients i a la cooperativa. En alguns casos s’ha necessitat l’aval de la Generalitat, pels dubtes de les entitats financeres: quatre cooperatives han necessitat avals públics des del 2014.
Enmig d’aquest reajustament, s’ha produït la caiguda, momentània, de la secció de crèdit d’una cooperativa de referència, la de Cambrils (Baix Camp), amb vuit milions de facturació anual però amb dipòsits que van assolir els 70 milions, segons la FCAC. Economia havia intervingut amb l’objectiu que la secció de crèdit s’externalitzés, de manera programada, sense perjudicar els impositors.
Després de destapar-se el cas de Cambrils la FCAC i la Generalitat asseguren que no s’ha produït contagi al sector amb la temuda retirada de dipòsits. Insisteixen que és un cas excepcional per la seva mida desmesurada i la política erràtica de la cooperativa, amb inversions fora del sector agrari. “En uns anys en què no hi havia una regulació com ara els dipòsits van créixer molt sense una relació amb l’evolució de la seva activitat
CAMBRILS, SENSE ‘CONTAGI’ Generalitat i FCAC asseguren que és un cas excepcional sense efectes per al sector OBJECTIU DEL REAJUSTAMENT Les cooperatives estan adaptant l’activitat bancària a la facturació i producció agrícola
agrària; es van anar convertint en una cosa diferent al que ha de ser una secció de crèdit, la seva raó de ser i missió és que els diners del camp es destinin a finançar el camp”, diu Sánchez.
Economia preveu que de “manera ordenada” es continuarà reduint el nombre de seccions de crèdit: ara 84 amb 625 milions d’euros. “En desapareixeran deu o quinze més; és una reducció necessària i un procés normal, si l’activitat agrària va a menys no té cap sentit que la secció de crèdit sigui l’activitat principal”, vaticina Balagué. “El model continua sent viable”, defensa Sánchez. “Sempre que s’ajusti a la seva missió i continuï amb les mesures de precaució en forma de tenir liquiditat i solvència, amb transparència als socis sobre quina és l’activitat de la secció de crèdit”, afegeix.