La Vanguardia (Català-1ª edició)
Minven les ganes de ser autònom per la poca protecció social
La preferència per l’ocupació per compte propi a Espanya ha caigut més de 20 punts els últims dotze anys, segons dades d’enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que assenyalen que el 2015 sis de cada deu ciutadans s’estimaven més tenir una feina assalariada, enfront d’un 37% que optaven per ser autònoms.
Segons les dades del CIS, recollides a l’últim butlletí de Focus on Spanish Society publicat per Funcas, el 2002 la situació era la inversa, ja que aleshores el 61% dels espanyols consideraven l’autoocupació com a primera opció, percentatge que superava àmpliament el 33% partidaris de la feina assalariada.
Aquesta caiguda en l’opció d’em- prendre també s’observa en dades recollides per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que asseguren que la preferència per l’autoocupació a Espanya va baixar gairebé sis punts entre el 2009 i el 2012, coincidint amb els anys de la crisi.
Segons l’OCDE, el 2012 el 34,7% dels espanyols entrevistats es decantaven per la feina per compte propi, 5,7 punts menys que el 2009, quan el percentatge arribava al 40,4.
Aquest organisme subratlla que la diferència és més acusada en països menys afectats per la crisi com Alemanya, on el 2012 el 29,1% dels enquestats optaven per l’ocupació autònoma, mentre que tres anys abans el percentatge se situava en 11,7 punts més, fins al 40,8%.
Aquestes marcades diferències en detriment de l’autoocupació també es van donar als països nòrdics. Així, i segons l’OCDE, a Noruega només el 23,3% es decantaven el 2012 per ser emprenedors, 18,1 punts menys que el 2009, i a Finlàndia el percentatge arribava al 24%, és a dir, 17,3 punts menys que tres anys abans.
La responsable d’estudis socials de Funcas, Elisa Chuliá, assenyala que l’evolució de les preferències per la feina per compte propi està relacionada amb “la percepció d’incertesa econòmica generalitzada que ha generat la crisi”.
Segons Chuliá, la crisi ha posat en relleu la fragilitat dels llocs de treball i s’ha consolidat la idea que, “davant una eventual pèrdua d’ocupació, és preferible treballar per compte d’altri perquè es gaudeix de més protecció social a través de prestacions i subsidis”.