La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sánchez vol dirigir un front d’esquerres
El líder socialista aposta per l’exemple portuguès i rebutja la gran coalició
En la visita d’ahir a Lisboa, on es va reunir amb el primer ministre António Costa, Pedro Sánchez va reiterar el seu desig d’encapçalar un gabinet de coalició d’esquerres en el cas que Mariano Rajoy no aconsegueixi formar govern.
A Lisboa ahir plovia i el temps era desagradable, però Pedro Sánchez ràpidament es va treure la gavardina i va rebre tota la calor que no troba ni entre les seves pròpies files al costat del flamant primer ministre de Portugal, António Costa. Ja en la tempestuosa nit del 20-D, i malgrat la patacada electoral, el líder del PSOE va cantar bingo perquè, malgrat que mig partit es va posar les mans al cap, hi havia una possibilitat incerta i llunyaníssima, però possibilitat al cap i a la fi, d’aconseguir una carambola per desallotjar Mariano Rajoy de la Moncloa.
L’exemple a seguir no era el d’Angela Merkel i la seva grosse koalition, que tant complauria Brussel·les, l’Ibex 35 i fins i tot alguns veterans del PSOE, sinó que era molt més a prop: al país veí. Portugal és, per Ferraz, “l’exemple contrastat de la possibilitat de formar una aliança de forces de progrés”. El conservador Pedro Passos Coelho va guanyar les eleccions, però el socialista António Costa va aconseguir l’inimaginable: un pacte amb l’enemic històric, els comunistes, i amb l’emergent Bloco que el va acabar convertint en primer ministre. Aquest és el camí que vol explorar Sánchez, i així ho va proclamar després de la reunió amb Costa.
“Diem no a la gran coalició entre el PP i el PSOE, i en cas que Rajoy fracassi i no formi govern direm sí a una gran coalició d’un govern amb forces progressistes”, va anunciar. Sánchez es va aferrar així a la fórmula lusitana –“l’encert portuguès”, ho va definir–, per reafirmar la seva aposta d’arribar a la Moncloa, contra vent i marea, si Rajoy no consuma la seva reelecció.
“Les forces del canvi s’han d’entendre per poder governar”
“Ha quedat clar que quan les forces del canvi s’uneixen es multipliquen els beneficis per a la majoria dels ciutadans, i el Govern d’António Costa n’és la millor prova. L’encert portuguès és l’acord de les forces del canvi”, va remarcar. Aquest és just el seu full de ruta: deixar que Rajoy es presenti a la votació per a la investidura, que no ho aconsegueixi per majoria ni absoluta ni simple, i llavors intentar-ho ell. Per molts dins del PSOE és un pla impossible i abocat en tot cas al fracàs, però Sánchez no vol llançar la tovallola per aconseguir aquesta “gran coalició progressista” que “uneixi totes les fractures que ha provocat el PP durant aquests quatre anys i també faci front a les grans transformacions que necessita la societat espanyola”.
“A Espanya, com a Portugal, els pactes de govern passen pel Partit Socialista, i ho reiterem: són els temps del PP i de Rajoy, però Espanya necessita un canvi cap a un govern fort, progressista i amb capacitat de diàleg, que és precisament el que no té Rajoy”, va insistir el líder del PSOE.
Prenent l’exemple portuguès,
“El PSOE allargarà la mà a esquerra i dreta, a totes les forces progressistes”
Sánchez va subratllar que quan d’unes eleccions surt un Parlament fragmentat, com va passar a Espanya després del 20-D, “les forces del canvi han d’entendre’s per poder governar”. “A l’hora de forjar aquests pactes sòlids en benefici de la majoria és evident que es necessita mà esquerra, i això a la dreta li resulta impossible”, va ironitzar.
Sánchez, però, es va negar a posar sigles a la seva ambició, és a dir, a aclarir quins partits podrien formar aquesta gran coalició de partits progressistes. “No és una qüestió de sigles, sinó de polítiques. Serà en les polítiques, i no en les sigles, on ens entendrem”, va dir.
La fórmula que s’estudia és un Govern monocolor en precari i en minoria absolutíssima, però amb ampli i multicolor suport parlamentari, o un tripartit, amb Podem i IU, més l’abstenció per a la investidura del PNB i ERC. De tota manera, Sánchez tampoc no exclou Ciutadans. “El PSOE allargarà la mà tant a esquerra com a dreta, a totes les forces progressistes”, va subratllar ahir. A parer seu, repetir les eleccions generals “no és una solució, és ajornar el problema”. I va repetir el seu gran missatge de la jornada, amb justificant de recepció per als crítics interns i, singularment, per a Susana Díaz: “Si Rajoy fracassa, el PSOE convocarà una gran coalició de forces progressistes”.
Molts dirigents del PSOE pensen que és un camí que no porta enlloc i clamen al cel perquè no es pugui materialitzar. Encara recorden amb calfreds l’últim tripartit que van patir, a Catalunya. En canvi, l’ala més esquerrana del PSOE –des d’Odón Elorza fins a José Antonio Pérez Tapias– li va donar ànims: “Això es mou!”.