La Vanguardia (Català-1ª edició)
La taronja mecànica
El partit taronja admet que a la campanya va fer un discurs massa institucional
Albert Rivera, tot i defensar el “bon resultat” aconseguit per Ciutadans el 20-D, fa autocrítica de cara a unes noves eleccions generals.
El 2009, quan Ciutadans estava a l’UCI política després del fracàs de les europees amb la coalició Libertas, Albert Rivera va reunir el seu equip, van assumir els errors i des de l’autocrítica van revertir aquesta situació i van créixer de forma continuada a les urnes.
Ahir, set anys després, C’s va tornar a realitzar un exercici d’autocrítica, va admetre errors com el d’haver mantingut un discurs massa institucional de cara al 20-D i va co- mençar a dissenyar la campanya d’unes noves eleccions generals que consideren, davant la distància entre el PP i el PSOE, que són inevitables.
Aquesta va ser la principal conclusió de la comissió executiva celebrada a Madrid, en la qual a més de detectar els “errors” es va destacar que els 40 diputats del 20-D tanquen un “cicle electoral d’èxits i creixement” que va començar a les europees del 2014, i que els consolida com a partit d’àmbit nacional. Rivera va assumir el protagonisme de l’anàlisi de la campanya i va asse- nyalar “alguns errors”, recollits en un informe intern que la direcció va encarregar després del 20-D, que segons el seu parer els va fer perdre entre tres i sis punts en intenció de vot.
Rivera va lamentar “alguns forats” del programa que per la seva indefinició –com elevar les penes als agressors de gènere però equiparant les penes entre home i dona, o el contracte únic– van ser utilitzats hàbilment en contra seu per la resta de formacions, cosa que els va obligar a perdre molt de temps i energies en “explicar i reexplicar” la posició taronja. C’s creu que la “falta de formació” política d’alguns dels seus portaveus territorials es va notar a l’hora de transmetre aquest missatge. Per això l’informe assenyala precisament la necessitat de millorar la coordinació entre les diferents direccions territorials, així com la formació dels quadres.
C’s assenyala també que van arribar a l’arrencada de la campanya amb el motor encallat i sense cap proposta nova a oferir, després de més d’un any de precampanya per tot Espanya en la qual van anar desgranant amb grans actes el seu programa de reformes –econòmica, educativa, institucional– i presència continuada als platós de televisió. Aquesta estratègia, forçada pel fet que a l’inici del 2015 la intenció de vot a C’s no superava el 3% al CIS, els va deixar sense munició i va limitar el discurs de Rivera a la crida al canvi, cosa que va acabar resultant monòtona.
“Amb un 3% al gener havies de posar tota la carn a la graella per ser un actor principal a l’arrencada de la campanya”, va explicar després de l’executiva José Manuel Villegas, el director de la campanya.
L’informe dedica una atenció especial als nombrosos debats de televisió que es van celebrar abans i durant la campanya, i en els quals Rivera es va mostrar incòmode i nerviós malgrat el domini que té del mitjà. C’s creu que va influir negativament que assumissin un discurs “massa institucional” que, a la fi, va desdibuixar la seva imatge de partit aspirant i de canvi. “Vam fer una campanya més de president que d’aspirant, va faltar crítica a la tasca del govern sortint”, va reconèixer Villegas.
La direcció taronja també admet que potser va pecar d’ingènua i es va deixar seduir per unes enquestes que a un mes de les eleccions els donava opcions de ser el partit més votat amb un 22% d’intenció de vot. Una eufòria inicial que els va deixar sense reflexos quan l’estratègia de campanya de tots els partits “va ser atacar-nos”.
C’s considera que s’han consolidat com a partit d’àmbit espanyol després dels comicis del 20-D