La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE exigeix a Turquia que freni l’èxode de refugiats cap a Europa
La Comissió Europea, “lluny d’estar satisfeta” amb la cooperació d’Ankara
Criticat de vegades al seu país per la seva falta d’idealisme europeu, el primer ministre holandès, Mark Rutte, va fer ahir una rotunda crida a la cooperació europea per superar els desafiaments que la Unió té al davant i que en aquests moments estan posant en qüestió un dels seus principis bàsics, la lliure circulació de persones, un afer cabdal per al seu país atesa la seva posició geogràfica i la seva dependència del comerç exterior.
“Ens enfrontem a problemes que deixen més clara que mai la necessitat de cooperar a nivell europeu: l’enorme flux de refugiats, la fràgil i complicada situació a les nostres fronteres, l’extremisme i el terrorisme,” va reconèixer Rutte en assumir la presidència rotatòria del Consell de la Unió, una responsabilitat que el seu Govern exercirà els propers sis mesos amb “esperit pragmàtic”, centrats a obtenir “resultats concrets” i en la qual no se sentiran (més) “declaracions grandiloqüents” sobre Europa, va prometre.
“El flux de refugiats que arriba a Europa s’ha de reduir considerablement, les xifres han de baixar molt més del que ho estan fent”, va criticar el líder holandès en una roda de premsa a Amsterdam al costat dels màxims responsables de la Comissió Europea després de celebrar una reunió de feina conjunta amb el seu govern. Totes les mirades es dirigeixen a Turquia: la Unió hi ha firmat un pla d’acció a canvi del qual el país hauria de frenar la sortida de refugiats cap a Europa.
“Estem lluny de sentir-nos satisfets” amb els resultats, va admetre Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió, a més d’exministre d’Exteriors d’Holanda, que diumenge tornarà a anar a Ankara per pressionar les autoritats turques perquè compleixin amb la seva part de l’acord. A canvi de la promesa d’Ankara de contro- lar millor la seva frontera amb Grècia, lluitar contra els traficants de persones, la Unió Europea ha reiniciat les converses d’adhesió, s’ha compromès a accelerar l’eliminació dels visats, s’ha ofert a invertir 3.000 milions en la millora de les condicions de vida dels 2,2 milions sirians refugiats a Turquia i ha donat un tracte VIP al president Recep Tayyip Erdogan i el seu Govern. Tot i això, un mes i mig després de la firma de l’acord, la Unió Europea continua sense notar una reducció en el nombre d’arribades de migrants.
A instàncies d’Alemanya, els governs europeus també estudien una proposta per ressituar direc- tament sirians des dels camps de refugiats a Turquia (i, més davant, al Líban i Turquia) i evitar-los així haver d’emprendre pel seu compte el viatge cap a Europa. “Això no podrem fer-ho mentre les arribades no baixin, mentre no es redueixin a zero pràcticament. Si no, arribarà gent per dues vies, la legal i la irregular. No hi ha manera de vendre això a ningú”, va argumentar Rutte davant la premsa internacional.
Holanda ha anunciat que pressionarà la resta de països per accelerar el pla europeu de repartiment de refugiats. Els ministres de l’Interior es reuniran una vegada al mes per avaluar la situació. El pla no acaba d’arrencar. Encara que els governs van acordar al setembre repartir-se a 160.000 dels demandants d’asil que arribessin durant dos anys a Grècia i Itàlia, fins ara només s’han ressituat 272 persones. “La càrrega ha de repartir-se de manera equitativa entre tots els països”, va defensar Rutte, el govern del qual –com altres del nord d’Europa– està prenent mesures per reduir el suport que l’Estat dóna als refugiats per provar de desincentivar les arribades. Holanda ha rebut aquest any unes 24.000 peticions d’asil.
El control de les fronteres exteriors serà un altre dels focus de la presidència holandesa de la Unió, que s’ha compromès a assolir abans del juliol un acord polític al Consell sobre la proposta per a la creació d’una guàrdia de fronteres europea. La proposta legislativa actual preveu que la UE pugui enviar agents de control de fronteres a un país fins i tot sense l’acord del seu govern, una iniciativa que ha despertat suspicàcies als països de la perifèria. El temor de veure’s exclosos de la zona Schengen o a una suspensió generalitzada dels acords pot fer canviar d’opinió els més reticents. Holanda observa el tancament en cascada de fronteres al nord d’Europa amb pragmatisme: alguns membres del govern holandès –no Rutte– estan fent “plans de contingència” per crearne una “minizona Schengen”.
Holanda, que l’any passat va rebre 24.000 demandes d’asil, vol reduir els ajuts als refugiats