Salvavides mortals

Dues menors sirianes confeccionaven a Turquia flotadors falsos, inservibles, per vendre’ls als refugiats procedents de Síria

Quina no seria l’amarga sorpresa de la policia turca quan, en un escorcoll dut a terme aquesta setmana en què es van confiscar més de 1.000 armilles salvavides defectuoses —veritables trampes mortals, si s’haguessin fet servir—, van trobar dues nenes, filles de refugiats sirians, confeccionant-los.

Un total de 1.263 armilles salvavides no aptes per al seu ús van ser decomissats per agents aquest dimecres a la província d’Esmirna, al sud-oest de Turquia. En comptes de materials de flotació, estaven farcits d’esponges i draps per donar l’enganxo.

La inspecció en un taller il·legal tenia com a rerefons una de les tragèdies més grans que s’han acarnissat amb els refugiats sirians que intenten creuar el mar Egeu que separa Turquia i Grècia amb l’objecte d’aconseguir l’anhelada arribada a Europa. Almenys 36 immigrants van perdre la vida dimarts quan les seves dues embarcacions van sotsobrar a causa d’un fort vendaval. Men- tre diversos cossos arribaven sense vida a la sorra de dues platges, el personal especialitzat en rescats de refugiats donava la veu d’alarma: els ofegats portaven amb ells armilles salvavides que, en ser accionats, suposaven una trampa mortal per a les víctimes, ja que, en comptes d’ajudar a flotar, s’inflaven d’aigua i es convertien en una rèmora.

Seguint el rastre dels seus accessoris i un avís anònim, la policía de Konak, al districte d’Esmirna, va trobar un taller clandestí on es van confiscar fins a 1.263 armilles que no responen als estàndards requerits per a la seva funció. En el dipòsit, sota una petita escala, treballaven quatre persones, dues d’elles menors d’edat i de nacionalitat siriana. L’amo del petit taller, Abdurhaman K., ha estat detingut.

Almenys 850.000 refugiats van aconseguir arribar l’any passat a Europa creuant el mar Egeu —i uns 805 van morir en l’intent–. Lògicament, un flux de tal dimensió no ha deixat impassibles als comerciants, ja sigui amb escrúpols o no. Turquia té actualment, amb una xifra oficial de gairebé 2,5 milions de refugiats, la taxa més alta de desplaçats en un país a nivell mundial.

En un barri com Aksaray, al centre d’Istanbul, on milers de refugiats sirians viuen de forma transitòria, es poden comprar armilles salvavides, mòbils de segona o tercera mà, passaports sirians falsificats, motxilles per a les escasses pertinences o organitzar la travessia cap a una destinació dins de l’espai Schengen.

Però és a Esmirna —no només en temporada alta, habitualment una meca del turisme— on el mercat dels flotadors adquireix les seves proporcions més grans, ja que és meta gairebé obligada d’aquells refugiats que intenten arribar en embarcacions a les illes gregues, a poques desenes de quilòmetres. Als seus carrers, milers de sirians esperen amuntegats el moment d’intentar el salt.

A causa de la forta demanda d’armilles salvavides —una botiga pot arribar fàcilment a vendre’n més de cent al dia—, els llocs de venda s’han multiplicat i si un accessori d’aquest tipus en bon estat costa a partir d’uns 50 euros, hi ha llocs que rebaixen el preu fins als 25 o fins i tot 10, cosa que agraeixen els refugiats que no tenen recursos.