La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’ONU força Al-Assad a obrir el setge a una ciutat morta de fam
Els 42.000 habitants de Madaia viuen atrapats des de fa sis mesos
El règim sirià es va veure obligat ahir a permetre l’entrada de menjar a la ciutat rebel de Madaia, assetjada des de fa sis mesos per l’exèrcit de Baixar al-Assad, davant la pressió internacional per la fam, que ja ha provocat desenes de morts i amenaça milers d’habitants.
Les fotografies de cossos esquelètics que han començat a emergir parlen per si mateixes del drama de Madaia, aguditzat amb l’arribada de l’hivern. “Vivíem de plantes i fulles d’arbre, però ha nevat molt i ja no hi ha herbes”, relatava des de la ciutat Majid Ali, de 28 anys.
“La gent ha començat a menjar terra”, va explicar al seu torn Abdel Wahab Ahmed a la cadena BBC. D’altres parlen de gossos i gats sacrificats. Els pocs aliments que es poden trobar tenen preus desorbitats: un sac de llet en pols costava aquesta setmana cent dòlars (92 euros), un quilo d’arròs, 150 dòlars; i de blat bulgur, 280.
A més de les denúncies de l’ONU, l’oposició siriana havia amenaçat de boicotejar les converses amb el Govern si no aixecava el seu setge.
Unes 42.000 persones, majoritàriament civils, estan atrapades a Madaia. Molts són desplaçats del bastió rebel de Zabadani, també assetjat per les forces del règim. Madaia és una localitat de majoria sunnita a 25 quilòmetres al nord-oest de Damasc, a prop de la frontera amb el Líban. Ubicada a les muntanyes, era abans de la guerra una localitat d’estiueig dels sirians benestants, que hi acudien atrets pel seu clima fresc.
L’última vegada que un comboi d’assistència de l’ONU, el Comitè Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja Siriana va entrar a Madaia es remunta al 18 d’octubre, després d’un acord local entre l’oposició i el règim. Al desembre se’n van evacuar alguns ferits. Des d’aleshores l’ONU no hi ha pogut entrar malgrat haver-ho sol·licitat en diverses ocasions. El règim d’Al-Assad bloquejava l’accés mentre les seves tropes, amb el suport de les milícies xiïtes libaneses de Hizbul·lah, bombardejaven la ciutat i mataven els que intentaven fugir-ne. Mines terrestres i franctiradors envolten la localitat.
L’ONU havia aixecat la veu en els últims dies en rebre “informacions fiables” de diverses morts a Madaia. Segons Metges sense Fronteres, 23 persones han mort de gana des de l’1 de desembre. “Sis eren menors d’un any, cinc majors de 60 anys, i els altres dotze tenien entre cinc i 60 anys. Divuit eren homes i cinc dones. Això demostra que la situació està afectant tots els grups d’edat i els dos sexes”, va advertir l’oenagé en un comunicat, que qualifica Madaia de “gran presó a l’aire lliure”.
L’ONU, que havia advertit que “milers de persones corrien el risc de morir per inanició”, va celebrar que Damasc hagi cedit i va anunciar que reprendrà el subministrament alimentari l’abans possible. L’ONU va anunciar que també proporcionarà el mateix tipus d’ajuda a les dues localitats
L’ONU també portarà aliments a dos pobles xiïtes pro govern assetjats pels rebels
xiïtes i progovernamentals de Fua i Kafraia, que estan envoltades per forces rebels. Ubicades a la província d’Idlib (nord-oest de Síria), sumen 20.000 habitants.
Precisament, fa temps que els activistes de l’oposició estan denunciat que Damasc ha intensificat el lloc a Madaia en represàlia pel setge a Fua i Kafraia. També allà la situació s’ha deteriorat sensiblement des del setembre, quan va caure una base aèria governamental propera des d’on s’enlairaven helicòpters amb carregaments d’aliments.
Els setges s’han convertit en una estratègia habitual de la guerra siriana, que després de cinc anys ja suma 250.000 morts. El Govern ha envoltat zones rebels a prop de la capital. Fa un parell d’anys, per exemple, ja van fer la volta al món les terribles fotografies de la fam del camp de refugiats palestins de Iarmuk, als afores de Damasc. Abans de la guerra, hi vivien uns 150.000 refugiats i es considerava la capital de facto de la diàspora palestina. Avui es calcula que hi queden atrapades unes 18.000 persones.
Més recentment, també els grups rebels s’han dedicat a assetjar localitats que donen suport al Govern, com els dos pobles de Fua i Kafraia. El grup gihadista Estat Islàmic manté sota setge barris hostils a la ciutat de
“La gent ha començat a menjar terra”, explica l’Abdel, un veí de Madaia
Deir ez-Zor, al nord-est del país.
No en va, l’ONU va subratllar que avui a Síria hi ha unes 400.000 persones atrapades en quinze llocs assetjats com Deir ez-Zor, Daraia i altres zones dels voltants de Damasc, a més de les que rebran auxili en aquesta ocasió. Durant l’any passat, només el 10% de les peticions d’ajuda humanitària en àrees assetjades de Síria van ser ateses.
Una comissió d’investigació de les Nacions Unides ha denunciat que els setges estan sent utilitzats “d’una manera despietadament planificada” a Síria, amb l’objectiu d’“obligar una població, col·lectivament, a rendir-se per no morir de fam”.