La Vanguardia (Català-1ª edició)
Beirut com a obra d’art
Vaig visitar l’estrany i imponent edifici de cega façana, coberta amb una mena de vermell esquelet metàl·lic en forma d’onades, del color de la terracota, amb finestres que imiten les antigues muixarabís de l’arquitectura àrab, l’endemà de la seva fulgurant inauguració. Cinc-cents convidats de tot el món, directors de museus, amos de galeries d’art, dissenyadors, pintors, experts en creacions plàstiques, celebritats anglosaxones o italianes, la flor i nata de la societat de Beirut, periodistes experts en aquests aparatosos actes de publicitat, van acudir a la capital libanesa per assistir a l’esperada obertura de la Fundació Aishti, un gran centre alhora cultural i comercial promogut per aquesta marca libanesa d’articles de luxe.
Una flota de limusines i autocars van transportar els convidats, des dels seus luxosos hotels, a través de carrers on l’aigua de la tempesta arrossegava immundícies dels desbordats contenidors d’escombraries acumulades, fins a la seva destinació. Com que el Govern encara no ha arribat a un acord per descarregar-les a nous abocadors, les escombraries s’acumulen als carrers, una vergonya pública, que fa pudor i atreu eixams de mosques. Els cronistes municipals es lamentaven l’endemà de la impressió que es devien haver endut aquests visitants d’elit que havien presenciat els fastos de la inauguració del museu i les naus d’Aishti entre una vulgar autovia de frenètica circulació rodada i una platja mediterrània encara sense embellir.
L’edifici, obra de l’arquitecte britànic David Adgaye, que va viure en la seva infantesa a Beirut, és ambiciós. Amb una gran nau central com la d’un aeroport, de diversos nivells en els quals boutiques de marques internacionals –des de Moschino i Dolce & Gabbana fins a Prada, Valentino o Miu Miu– exhibeixen les seves creacions. A la planta baixa hi ha una secció de bosses de mà de tots models, formes i colors, com mai no havia vist, a preus que no són mai inferiors a 600 o 800 euros.
En els primers dies no vaig veure cap comprador en els seus trenta mil metres quadrats de boutiques d’exquisit disseny. Els dependents, homes i dones, anaven vestits amb gust. L’oferta programada inclou restaurants, cafeteries i discoteques, així com jardins a la vora del mar, entre palmeres.
Fent voltes per aquest magnífic espai, em pregunto com podrà mantenir-se aquest ostentós i desafiador empori de Beirut, quan ja des de fa temps el downtown, com ara anomenen els libanesos al que sempre s’havia denominat –abans de la guerra– el balad o centre de la capital, malviu postrat en una crisi econòmica agreujada per la contagiosa guerra de Síria. Sense els rics turistes dels principats àrabs del Golf, que tenen por de visitar el Líban, moltes de les seves botigues, restaurants i cafeteries han hagut de tancar portes.
L’emplaçament de la fundació Aishti a Jal Edid, a la perifèria de Beirut, prop d’una zona industrial sense encant, no és atractiu. Sospiten molts libanesos que aquesta flamant edificació encobreix una operació de blanqueig de diner, molt habitual en aquest país.
Al costat dels seus ben dissenyats espais comercials, Tony i Elham Salame han creat la Fundació Aishti amb dues mil obres d’art, de pintors i escultors àrabs, europeus i americans. El seu projecte és celebrar exposicions cada cinc o sis mesos.
Aquesta tardor i hivern és temps de vitalitat cultural a Beirut, amb la remodelació del museu privat Sursok, l’obertura de diverses galeries d’art on sovint exposen pintors sirians, la celebració de la Setmana del Llibre Francòfon, convertida en àgora de les lletres de l’Orient Mitjà.
Quan es destrueixen museus i el patrimoni de la cultura a Síria, a l’Iraq, Beirut s’esforça a fomentar la creació artística i defensar la llibertat. Com ha escrit Fifi Abu Dib: “I si el Líban fos, a la seva manera, un objecte d’art? Una d’aquestes obres amb un poder de fascinació que es deu al fet que no s’entén res. Cal comprendre? N’hi ha prou d’estimar, davant tanta energia vital, enmig d’aquesta bogeria morbosa”.
Beirut combat la guerra amb iniciatives culturals, com la nova Fundació Aishti La inestabilitat de la regió ha foragitat els rics turistes àrabs del Líban