La Vanguardia (Català-1ª edició)
El cara a cara de la independència
Partidaris i detractors d’investir Mas es manifesten a Barcelona
Dues concentracions per demanar la independència van tenir lloc ahir a la tarda a Barcelona: una amb el lema “Mas deixa pas” i afavorida per la CUP, i una altra d’impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per clamar “Volem un acord”. Partidaris i detractors de la decisió presa per la CUP de no investir Mas van passar a l’espai físic després dels retrets a les xarxes socials d’aquests últims dies. El resultat? Unes 300 persones en la primera concentració i més d’un miler en la segona. Una xifra, sens dubte, exigua en vista de les grans concentracions que en un altre moment ha aconseguit con- gregar l’ANC. Al final, alguns moments de tensió, tot i que res a veure amb els que es viuen de manera virtual.
La concentració de l’Assemblea es va celebrar finalment a la plaça de la Catedral després que, poc abans de dos quarts de tres del migdia, l’entitat decidís abandonar l’emplaçament original: la plaça Sant Jaume, just davant de la Generalitat. Oficialment, “per qüestions logístiques”, però la decisió va buscar evitar tensions quan al matí, a través de les xarxes socials, es va convocar una altra concentració al mateix espai sota els hashtags #MasDeixaPas, #MasEscolta i #FinsMaiMas. Etiquetes diferents de la seva (#VolemAcord), però acompanyades de cartells amb la mateixa tipografia que l’acte de l’ANC. Encara que finalment el canvi d’emplaçament no va evitar la tensió i algun enfrontament entre concentrats d’una i altra banda, no es va passar dels insults i les empentes (moltes se les van acabar emportant els periodistes). La primera tibantor va tenir lloc, de manera esporàdica, entre participants de les dues manifestaciona en el moment en què es van trobar al carrer Bisbe –que uneix les dues places– quan encara estaven en marxa.
El segon moment de tensió es va produir quan un centenar de persones que participaven en la concentració per demanar la dimissió de Mas es van traslladar, un cop finalitzada la marxa, fins a la catedral. L’anada al carrer Bisbe, amb la vinguda dels que havien participat en la concentració de l’ANC, es va convertir en un intercanvi d’insults i retrets que van continuar quan els concentrats d’un i altre costat es van trobar a la mateixa plaça de la Catedral: dits acusadors i més insults. Però poca cosa més: per moments va semblar que es competia per veure qui cridava més fort la paraula independència.
“Si fos per la CUP de Lleida i de Tarragona ja seríem independents”, assegurava en Gerard, sexagenari, en un dels grupets que després de la concentració es formava davant la catedral i des d’on es lamentava també l’enfrontament que es vivia a l’extrem de la plaça Nova. “Ja els hem donat tot el que demanen i molt més. No poden acceptar Mas?”, preguntava un altre dels participants en la convocatòria de l’ANC, en què es va demanar “generositat” tant a Junts pel Sí com a la CUP i es va assegurar que “encara s’és a temps” de trobar un acord. Una concentració amb més d’un centenar d’estelades que va tenir com a escenari les escales del temple. I on voluntaris de l’Assemblea van alçar a les 19.30 hores enormes lletres per formar la paraula independència.
Uns mateixos voluntaris, amb petos verds, que des d’abans de les 19 hores també van ser presents a la plaça Sant Jaume per si fins allà –com va passar– arribaven assistents a la concentració de l’ANC que no coneixien el canvi d’emplaçament. La de Sant Jaume va ser una concentració amb menys banderes i menys assistents. Amb alguns representants de la CUP i amb Ferran Estrada com a principal reclam: un home que, armat amb una trompeta i una barretina, va tocar Els segadors i el Virolai per reclamar als assistents a aquesta concentració que acceptessin Mas. “Una vegada que ja tinguem la independència ja veurem quin país volem”, assegurava mentre un altre home amb uniforme i amb els emblemes d’Estat Català també s’emportava els flaixos d’algunes càmeres.
I, enmig de tot plegat, una desena de persones que cada dijous a la tarda es concentren en silenci davant la Generalitat per demanar la pau al món (Artesans de la Pau) amb els seus corresponents tríptics. També una legió de turistes que preguntaven als periodistes què passava a la plaça Sant Jaume: “S’espera algú important?”, era la pregunta. “Per què es manifesten?”, era la qüestió a la plaça de la Catedral en l’acte de l’ANC. “I per què es barallen?”, era la incògnita quan partidaris de #MasDeixaPas i #VolemAcord es trobaven finalment entre les parades a mig desmuntar de la Fira de Santa Llúcia que recordaven que el Nadal ja s’ha acabat.
L’Assemblea Nacional Catalana amb prou feines va aconseguir concentrar un miler de persones a la catedral