La Vanguardia (Català-1ª edició)
Atacs polítics? No, pur masclisme
Els insults a les diputades en aquestes setmanes de tensió al món sobiranista reflecteixen l’acarnissament que pateixen les dones polítiques
Durant les últimes setmanes l’escrupolós civisme que havia estat l’ensenya del moviment sobiranista durant llarg temps sembla que ha desaparegut. La decisió de la CUP de no donar suport a la investidura d’Artur Mas ha derivat en una pèrdua de les formes, en els dos bàndols de la contesa, que han tingut com a principals víctimes les dones que es dediquen a la política.
Sense anar més lluny les diputades de la CUP han hagut d’aguantar aquests dies una pluja de greus insults masclistes. “Tiarrones lletges”, “puta”, “malfollada”, “vella”... Desqualificacions basades en el seu aspecte o edat, no en la seva capacitat negociadora o intel·ligència. Dels seus companys homes, en canvi, no se n’ha dit res. En suma: masclisme en tota regla.
El cert és que el que ha passat aquests dies a Catalunya no és cap excepció. En política, lluny de ser exemplar, abunden aquest tipus d’actituds.
Un dels casos més recordats va ser el de la ministra socialista Leire Pajín, objecte també de múltiples comentaris denigrants –“cada vegada que li veig la cara i aquests morrets, penso en el mateix”, va dir d’ella l’alcalde de Valladolid, Javier León de la Riva–. A Begoña Villacís li van dir culgrossa no fa gaire; Ada Colau ha fet front a mencions de tot tipus sobre la seva roba i a Pilar Rahola la van qualificar de “puta” aquesta setmana en una tertúlia de 13 TV.
No són pas bromes. El pitjor que es pot fer en aquests casos és ignorar l’insult, perquè es banalitza el que en realitat constitueix una agressió masclista, remarca Sara Berbel, del col·lectiu Feministes de Catalunya. “Totes aquestes desqualificacions tenen com a objectiu deslegitimar intel·lectualment la dona –insisteix aquesta activista–, perquè si discuteixes les seves idees et situes en una situació d’igualtat davant seu, les consideres el teu igual, en canvi si la menysprees perquè són dones, per qüestions relacionades amb el seu aspecte o vida personal, les poses en una situació d’inferioritat”. Així, es contribueix a crear una imatge distorsionada d’elles, amb una pèrdua de valor automàtica de la seva tasca professional.
Carmen Alborch recorda amb certa tristesa com preparava les seves compareixences com a ministra, la presentació de projectes o iniciatives polítiques, i al final molts periodistes s’acabaven fixant en com anava vestida. “Em feia molta ràbia, en general jo m’he sentit ben tractada però sí notava certa banalització de la meva feina”, assenyala aquesta doctora en Dret. L’especialista en igualtat de gènere Miguel Lorente, que va participar en la gestació de la llei integral contra la violència de gènere, va veure de prop l’assetjament sistemàtic a què es va sotmetre Bibiana Aído durant la seva etapa governamental: “Hi havia una crítica afegida per ser dona i jove, de la seva persona, de la seva família...”. “La qüestió subjacent és clara: com a societat, encara demanem a la dona d’èxit que assumeixi uns rols i cànons determinats; per estar a l’escena pública han de complir uns criteris es- tètics, si no se la qüestiona”. Però aquesta exigència social amaga una trampa, prossegueix Lorente, perquè quan una dona atractiva ostenta poder es posa en dubte la seva capacitat, “es diu que hi és pels seus atributs físics; un home, en canvi, no ha de sentir mai aquests comentaris”. En el mateix sentit apunta la diputada popular Andrea Levy: “A mi m’han demanat constantment sobre la meva vida privada, i estic segura que a un company home no l’hi haurien fet; fa l’efecte que una dona que arriba al poder ha d’assumir un rol tradicional masculí. Si no, no encaixes i ets al punt de mira”.
No és un problema exclusiu del món polític. “Malgrat que hem avançat en igualtat de gènere, encara aguantem el pes d’una cultura masclista acumulada, no podem ni hem d’abaixar la guàrdia”, destaca l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. L’alcaldessa fa una crida a no normalitzar aquests comentaris denigrants: “A una dona política se l’ha de valorar pel mateix que a un company home, pels seus encerts o errors, per les seves mesures, però no per qüestions
Andrea Levy: “M’han demanat sovint sobre la meva vida privada, cosa que no farien amb un company” “Encara aguantem el pes d’una cultura masclista acumulada: no hem d’abaixar la guàrdia”, diu Ada Colau
com les que sentimcontínuament; són insults que formen part d’una societat masclista, la versió més extrema de la qual són els assassinats de dones; tot està connectat”.
Davant aquest tipus d’agressions verbals, molt usuaris de Twitter, però també en tertúlies i articles d’opinió, la diputada socialista Eva Granados reclama més unió, educació i pedagogia. El masclisme no està superat i la igualtat encara no és una realitat, per això, insisteix, les polítiques de gènere continuen sent més necessàries que mai.