La Xina espanta cada vegada més

ELS primers dies d’aquest nou any han esclatat amb intensitat a les borses mundials els temors sobre l’estat de l’economia de la Xina amb què es va acomiadar el 2015. Les males dades sobre l’evolució de la indústria manufacturera del gegant asiàtic han enfonsat aquesta setmana més d’un 14% la borsa de Pequín i han arrossegat a la baixa el conjunt de mercats mundials, que també han patit severes caigudes pel temor de l’efecte contagi de la crisi xinesa en l’economia internacional. Fa molt de temps que no es recorda un inici d’any tan dolent. És un mal auguri per al 2016, just quan la recuperació s’havia de refermar.

El gran temor que revelen les fortes caigudes de les borses durant aquests dies és que la Xina es trobi a les portes d’un ajust dràstic de la seva economia després de trenta anys d’intens creixement en què ha exercit de locomotora de l’activitat internacional. Un dia o altre aquest aterratge havia d’arribar i hi havia dubtes de quan i com es produiria. Les autoritats xineses, a còpia d’ingents inversions públiques i de massives intervencions en els mercats financers, intenten que aquest aterratge sigui suau, però cal veure si ho aconsegueixen. El consum privat intern, que ha de prendre el relleu al sector públic i a les exportacions com a motor de creixement, no s’acaba d’enlairar a causa, en gran part, de la gran propensió a l’estalvi que hi ha al país.

En cas que es confirmin els temors borsaris, la progressiva aturada del gegant asiàtic, que representa un 17% del producte interior brut mundial, intensificarà els seus efectes sobre l’economia del planeta en múltiples fronts. D’entrada enfonsarà encara més el preu de les matèries primeres i del petroli, en reduir les seves compres, fet que agreujarà la situació dels països productors i dels països emergents, alguns dels quals, com Rússia i el Brasil, ja es troben en recessió, mentre creixerà la pobresa arreu del món. Això, per la seva banda, afectarà els països industrialitzats, especialment la Unió Europea i els EUA, que veuran reduïdes les seves exportacions i, per tant, les seves economies creixeran menys del previst. Tot això és el que anticipen les caigudes borsàries. Alemanya serà el país més afectat, cosa que explica que hagi estat la borsa europea que més ha caigut aquests dies.

L’abaratiment de les matèries primeres i del petroli, que ja està a prop dels 30 dòlars per barril, actua com a estímul per al creixement, per l’estalvi que suposa per a empreses i ciutadans. Però, així mateix, aviva les tendències deflacionistes contra les quals lluiten els bancs centrals, especialment el Banc Central Europeu, amb massives injeccions de capital. Aquest excés de liquiditat, tot i això, no incideix directament en l’economia productiva sinó que, en gran manera, alimenta el risc de bombolles especulatives al mercat de deute públic i d’obligacions, la qual cosa suposa un altre risc de desestabilització financera, juntament amb les turbulències en els fluxos de capital que pot causar la pujada de tipus als Estats Units.

Davant aquest escenari, agreujat per les tensions geopolítiques –amenaces nuclears de Corea del Nord i crisi entre l’Iran i l’Aràbia Saudita–, hi ha analistes, com el milionari George Soros, que afirmen que la situació podria portar a mitjà termini a una nova recessió mundial, com la que es va iniciar el 2008, si la desacceleració de la Xina s’agreugés. El gegant asiàtic és el problema del moment per al món i cada dia espanta més. Però no és bo deixarse portar pel pànic. La situació dels Estats Units i de la Unió Europea, en qualsevol cas, és molt més forta i està molt més sanejada que llavors.