Complements de vestir

Fa dècades que vaig per Barcelona amb motxilla, des que vaig descobrir que és molt més pràctic anar tot el dia amunt i avall amb les mans lliures, sense tenir-ne una de permanentment ocupada amb una cartera. Un matí vaig entrar a la Casa del Llibre del passeig de Gràcia de Barcelona i em vaig trobar amb un conspicu escriptor d’aquests que aspiren a ser la reencarnació de Josep Pla i no li arriben ni a la sola de la sabata. Em va mirar i em va dir: “¿Què, d’excursió?”. Era un refregit de la frase que Josep Tarradellas li va dir a Xirinacs un dia que el va veure aparèixer pel Palau de la Generalitat amb trenca i un sarró: “¿Què, mossèn, d’excursió?”. Com que no tenia ganes de perdre-hi temps li vaig contestar: “Sí, exacte” i vaig continuar remenant llibres mentre pensava: “Qui m’ho havia de dir, que aquest senyor tan tocat i posat acabaria dedicant-se al reciclatge”. Ara veig que el periodista Quico Sallés –que es passa el dia a Barcelona d’un lloc a l’altre– ha popularitzat la seva imatge amb motxilla a l’esquena, fins al punt que la seva secció a El Nacional porta per nom La motxilla de Quico Sallés.

Passem a dimarts, el dia abans de Reis. Pablo Iglesias, el dirigent de Podem, va anar al Congrés de Madrid a recollir els documents que l’acrediten com a parlamentari. Com és tradi- cional, l’hi van donar dins d’una esplèndida cartera de color marró, ben lluent, amb una inscripció daurada on, sota l’escut del Regne d’Espanya, en lletra anglesa hi posa “Congreso de los Diputados”. A la sortida va explicar que creu que hi haurà eleccions a Catalunya –“bé siguin al març, al setembre o quan siguin”– i que qui les guanyarà serà En Comú Podem. Ja posat en aquest pla predictiu va dir que hi haurà eleccions espanyoles d’aquí a quatre anys, en contra del que diuen molts que asseguren que seran aquest any. És la datació que es desprèn de la seva gran frase del dia: “D’aquí a quatre anys donarem motxilles per comptes de carteres”.

És una sentència dissenyada per convertir-se immediatament en titular, com ha estat. També podria ser un eslògan de campanya. S’entén a la perfecció. Junt amb les samarretes i les dessuadores, les motxilles s’han convertit en un dels símbols dels polítics emergents, aquests que s’atorguen la condició d’abanderats de la nova política fins que el populatxo descobreix que, de nova, en té poca cosa. La frase anuncia que d’aquí a quatre anys guanyaran i que, com que per a ells la motxilla és el seu símbol i no pas la cartera ( no pun intended), canviaran la norma. No sé si les motxilles que imagina Iglesias són també de pell marró, amb l’escut del Regne i “Congreso de Diputados” escrit en daurat, però pagaria per veure Pedro Gómez de la Serna, Teresa Cunillera, Celia Villalobos i Marcelo, l’àngel aparcador, tots amb la motxilleta a l’esquena. (En Marcelo amb la de Jorge Fernández Díaz, que ell no és diputat.)

Jo els recomanaria l’esplèndida motxilla Christopher de Louis Vuitton