Nadal reinventat

He esperat a parlar de la polèmica nadalenca perquè la dreta espanyola s’hi ha abocat amb tanta virulència que he necessitat distància. Hi ha dues maneres de fer la crítica a la qüestió, i la meva no és alçant la croada nacionalcatòlica. No estic d’acord amb la naturalesa dels arguments que han usat alguns militants de la dreta extrema i els seus micròfons amics, perquè al darrere no hi batega la voluntat de preservar tradicions seculars, sinó l’endèmica obsessió d’imposar l’ideari catòlic. Amb el matís reiterat manta vegada en aquest espai: personalment tinc un gran respecte pels catòlics que creuen en un Déu de llum, solidaritat i empatia. I que gràcies a aquesta creença ajuden a millorar el món. Però alhora també estic convençuda que els déus cal deixarlos a casa, i que les societats s’han de regir per lleis humanes que permetin totes les mirades transcendents, agnòstiques i atees incloses.

Deixar-los a casa... la qual cosa no vol dir eliminar la nostra identitat mil·lenària, ni intentar empastifar les festes catòliques, celebrades massivament, amb missatges hiperideològics. No entenc aquesta obsessió de deter-

Quin problema hi ha amb el Nadal? Negarem, per un caprici ideològic, la nostra identitat catòlica?

minada esquerra per minimitzar i amagar la naturalesa catòlica del Nadal, que, a més, acostuma a generar invents força estrafolaris: pessebres que espanten les criatures, reis i reines d’Orient sortides d’un carnaval, arbres de Nadal que semblen espantaocells –i que segur que els espanten– i arreu la necessitat de col·locar-nos un missatge polític, no fos cas que sembléssim poc multiculturals, iupiiàs i ecosostenibles. És tanta bestiesa com demanar als musulmans que, quan celebrin el Ramadà, mengin una miqueta per tal de respectar els catòlics, o vés a saber quina altra idea il·luminada.

Sí. El Nadal és una festa catòlica, i és massiva perquè som un país socialment i cultural catòlic, cosa que és un fet històric i no una malifeta ideològica. Personalment no sóc creient, però faig el pessebre, canto les nadales de tota la vida i fins i tot admiro la bellesa de la missa del gall. Quin problema hi ha? Negarem ara, per un caprici ideològic, la nostra identitat catòlica? La qüestió és entendre que celebrar el Nadal no és un gest de menyspreu a altres cultures i religions, sinó el respecte a una tradició que ens ha estat llegada des de fa segles. I voler canviar una tradició pacífica i estimada per tothom, només per motius ideològics, és, simplement, un disbarat.

Maugham, l’escriptor de la turbulenta De la servitud humana –la versió cinematogràfica de la qual, amb Bette Davis, és tot un clàssic–, va escriure que “la tradició és una guia, no un carceller”. Aquesta és la qüestió, entendre que preservar la tradició dels nostres avantpassats ens consolida en el present i ens empeny cap al futur. El que no ens empeny enlloc és inventar-se un Nadal d’esquerres, perquè aleshores el que surt és un carnaval patètic.