La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’home del gel revela els seus secrets
Els bacteris de l’estómac d’Ötzi conviden a replantejar-se el que se sap sobre l’origen de la població europea
El cadàver de l’home de gel, Ötzi, la mòmia d’un home que va viure fa 5.300 anys a les muntanyes del Tirol, té a l’estómac el bacteri de les úlceres, el càncer d’estómac i moltes gastritis, l’Helicobacter pylori. Com la meitat de la població actual al món. Però la soca identificada als teixits estomacals i intestinals no és la mateixa que la que avui és majoritària a Europa. A més de tenir mal d’estómac al final de la seva vida, Ötzi està donant un bon sotrac al coneixement de les migracions que van conformar la població europea. Els seus bacteris suggereixen que les migracions d’origen africà es van produir fa menys temps del que es pensava.
La variant d’Helicobacter pylori que abundava en els teixits de l’home del gel, segons publiquen a la revista Science científics de l’Acadèmia Europea de Bozen (Itàlia), és l’asiàtica. La que predomina actualment a Europa és, en canvi, una soca híbrida en la qual apareix l’Helicobacter pylori nord-africà combinat amb l’asiàtic. D’aquí es dedueix que entre Ötzi i l’actualitat s’han hagut de barrejar poblacions de migracions amb les quals no es comptava, procedents d’aquesta altra part del món.
Els investigadors, dirigits per Frank Maixner i Albert Zink, van partir de la base que hi ha bacteris com aquest que van colonitzar els aparells digestius humans en etapes molt primerenques, de forma que podrien ser un magnífic marcador de la vida d’aquells avantpassats. “El problema és que la majoria dels teixits de què disposem per trobar ADN són os, i d’allà no en treus bacteris intestinals”, explica Tomàs Marquès, investigador d’Icrea expert en genètica evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra. Però Ötzi és una mina: té teixits tous, conservats durant els 5.300 anys passats en el gel permanent d’una glacera, en els quals es pot buscar l’ADN de tot allò vinculat no només a la seva herència genètica “sinó a la vida que portava: què menjava, com vivia, on...”.
El primer mèrit dels investiga- dors del centre de Bozen ha estat fer-se la pregunta clau. Pensar en aquest bacteri, que conviu amb tanta humanitat i des de fa tant de temps, amb la intenció de saber una cosa tan transcendent com de quina manera es va formar i quan es va poder estabilitzar la població europea actual.
A través d’aquesta anàlisi
Un microbi de l’aparell digestiu d’Ötzi indica que va arribar població de l’Àfrica després de l’edat del coure
d’ADN de tot el que van trobar als teixits digestius, els investigadors van arribar a la conclusió que tenia molts bacteris i que a més li havia provocat una reacció immunitària que avui dia fa pensar en una afectació important. Podria estar molt malalt, “però també podria ser totalment asimptomàtic malgrat la proliferació, perquè aquest bacteri es comporta així, et dóna gastritis, a llarg termini pot causar-te un limfoma o càncer d’estómac, i no has notat res”, explica l’hepatòleg de la Vall d’Hebron Rafael Esteban Mur.
Amb o sense símptomes, el seu era un bacteri que actualment és asiàtic, no el nord-africà que els investigadors esperaven trobar. Així que genetistes experts en el tema com Thomas Rattei, de la Universitat de Viena, es van emportar una gran sorpresa quan van conèixer la troballa. Fins ara s’havia cregut que els humans neolítics havien sembrat Europa amb les seves soques mentre van ser nòmades, però que aquesta geografia bacteriana havia quedat estable a partir del començament de l’agricultura. Ötzi indica ara que no va ser així, que l’estabilització va haver de passar fa menys temps.
“La recombinació dels dos tipus d’Helicobacter només pot haver passat en algun moment després de l’era d’Ötzi , i això demostra que la història dels assentaments a Europa és molt més complexa del que es creia”, diu Frank Maixner. “La troballa efectivament ens porta a una complexitat més gran, a la confirmació que no hi va haver grans migracions sinó fluxos recurrents tant des del Pròxim Orient com des del nord de l’Àfrica”, explica l’arqueòleg Eudald Carbonell. “I a més, Ötzi gairebé coincideix en el temps amb l’antic Egipte i amb el ple desenvolupament del coure, la qual cosa va suposar també que s’hi comerciés. Hi havia més fluxos migratoris dels que es pensava”, assegura l’arqueòleg català.