La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aparellar-se amb neandertals va reforçar el sistema immune
Els gens de defensa innata són herència d’aquests homínids
Aparellar-se amb els neandertals va millorar la capacitat dels humans per superar infeccions i per adaptarse a l’ambient d’Europa i l’Àsia Occidental, on els primers portaven vivint uns 200.000 anys abans que l’Homo sapiens arribés des de l’Àfrica, fa uns 50.000 anys.
Així es desprèn de dos estudis publicats ahir a American Journal of Human Genetics que constaten que els gens vinculats amb la immunitat innata dels humans moderns són heretats d’avantpassats neandertals. En concret, les dues investigacions destaquen l’origen neandertal dels gens dels receptors tipus Toll (TLR), unes proteïnes que es troben a les membranes de les cèl·lules del sistema immunitari i que són les primeres que reaccionen en detectar bacteris, fongs o paràsits.
“Hem vist que els gens de la immunitat innata tenen més origen neandertal que la resta del genoma humà; que si la mitjana del genoma és del 4%, en aquest grup de gens ronda el 50%”, explica Lluis Quintana-Murci, responsable del laboratori de genètica evolutiva humana de l’Institut Pasteur de París. Quintana-Murci i els seus col·legues han investigat l’evolució d’uns 1.500 gens vinculats amb la immunitat innata, veient com els ha afectat la selecció negativa –les mutacions que no permeten sobreviure desapareixen–, la selecció positiva (aquelles mutacions avantatjoses que perviuen perquè els individus sobreviuen) i la hibridació o encreuament amb altres espècies d’homínids. I van trobar que tres gens TLR són els que presenten més ascendència neandertal tant en europeus com en asiàtics.
A la mateixa conclusió han arribat, investigant sobre la funcionalitat dels gens que els humans han heretat d’homínids arcaics, Janet Kelso i els seus col·legues de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva a Leipzig (Alemanya). El seu treball apunta que les variants genètiques heretades dels neandertals suposen un avantatge selectiu perquè s’associen amb un augment en l’activitat dels gens de TLR i una reactivitat més gran als patògens, cosa que pot suposar una protecció més gran davant les infeccions, però també podria ser la causa de la sensibilitat i el major nombre d’al·lèrgies que pateixen algunes persones actualment.
“Aquests estudis mostren que la hibridació amb neandertals, lluny de ser un fet estrany o desavantatjós, va ser un dels motors de l’èxit evolutiu dels humans moderns”, explica el paleogenetista Carles Lalueza-Fox, de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona. I afegeix que, entre els grups que investiguen sobre com la selecció ha modelat els nostres genomes, la visió emergent és que la hibridació, l’aparellament amb
Incorporar gens d’altres espècies pot ser un dels motors de l’èxit evolutiu dels humans moderns
homínids arcaics, va permetre als humans que sortien de l’Àfrica incorporar gens seleccionats per adaptar-se més ràpidament a l’ambient de les latituds europees, on ni els patògens, ni els aliments, ni el clima no es corresponien amb aquells als quals estava acostumat el metabolisme i els ritmes circadians de l’Homo sapiens africà.
Tant Quintana-Murci com Lalueza-Fox emfatitzen que el descobriment de l’herència d’altres homínids en els nostres gens ajuda a entendre qüestions relacionades amb la nostra salut i amb les malalties que hem superat. “Els gens que han arribat fins avui són els que van ajudar a sobreviure en el passat, perquè el nostre genoma no és el mateix que el dels individus que van morir davant de desafiaments immunològics, i pot ser que al·lèrgies o malalties com la celiaquia siguin un dany col·lateral de gens que en el passat –quan la dieta estava basada en els cereals– suposaven un avantatge per a la supervivència”, reflexiona Lalueza-Fox.
Referent a això, QuintanaMurci detalla que durant la investigació sobre com la selecció positiva ha afectat els gens d’immunitat innata el seu equip ha constatat que la majoria de mutacions avantatjoses es van produir entre 6.000 i 13.000 anys enrere, període que coincideix amb el moment en què els humans van abandonar la vida nòmada i van deixar de ser caçadors i recol·lectors per dedicar-se a l’agricultura i cohabitar amb animals domèstics, que va canviar el còctel de patògens als quals aquestes poblacions havien d’adaptar-se.