La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els actors són els protagonistes
Vilarasau, Homar, Fernández, Boixaderas i Machi encapçalen la temporada barcelonina
La segona meitat de la temporada teatral arriba carregada a la cartellera barcelonina. Carregada de propostes que busquen directament el gran públic –i que tenen tots els números per trobar-lo– i d’una bona rastellera de delicatessen que provoquen moltes ganes d’obrir l’embolcall. Lluís Homar donarà vida als dilemes mèdics i religiosos d’El professor Bernhardi d’Arthur Schnitzler al TNC novament a les ordres de Xavier Albertí després de l’emocionant Terra de ningú. Eduard Fernández protagonitzarà al Romea Panorama des del pont d’Arthur Miller a les ordres del gran director francès Georges Lavaudant. Lluís Pasqual s’enfrontarà al Lliure al seu primer Eduardo de Filippo fusionant dues de les seves comèdies –serà A teatre amb Eduar- do– i amb Ramon Madaula, Jordi Bosch i Mercè Sampietro en escena. Julio Manrique serà el mític Don Joan de Molière al TNC a les ordres del seu amic David Selvas... I Laia Marull serà al Lliure una dona moderna molt soferta a La llis- ta, de Jennifer Tremblay. I la pel·lícula Smoking room farà el salt al teatre, al Romea, amb Abel Folk i Pau Roca com a protagonistes. I hi haurà musicals i no faltarà un toc agosarat amb el cabaret The hole –que torna al Coliseum amb la Terremoto de Alcorcón al capdavant– o l’erotisme de Cabaret maldito, amb el qual el Circo de los Horrores tanca al Port Vell la seva trilogia.
Actor, actor! (i actriu). Les estadís- tiques diuen sense cap gènere de dubtes que la majoria dels espectadors es decanten per una obra pels protagonistes i sens dubte aquests propers mesos a Barcelona ho tindran fàcil. Algunes de les estrelles més rutilants de l’star system patri fan fins i tot doblet junts. És el cas d’Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas, que, signe del bon moment de la dramatúrgia catalana, protagonitzaran dues obres de dos dels nous grans talents: Infàmia, una reflexió sobre el món de l’actor escrita i dirigida per Pere Riera, que es veurà des del 16 de gener a La Villarroel, i Victòria, de Pau Miró, un triangle amorós enmig de la lluita clandestina a l’Espanya franquista que es veurà al TNC al maig i en el qual el vèrtex que falta és ni més ni menys que Pere Arquillué. Justament una gran amiga d’Arquillué, un terratrèmol dels escenaris anomenat Carmen Machi, tornarà a Barcelona, al Goya, el 19 de gener, amb Juicio a una zorra, una revisió amb humor i passió de la història
d’Helena de Troia que, ideada i dirigida per Miguel del Arco, és simplement obligatòria. Justament al Goya, després de Machi, arribaran dos rostresmés que mouen masses: Joan Pera, que canvia de registre amb el gasiu Avar de Molière, i Lolita, que torna amb el seu monòleg de La plaça del diamant després de l’èxit de l’any passat.
Teatre mediàtic. Tot i això, de rostres coneguts en realitat n’hi haurà més que mai. Si fa anys es va encunyar el terme llibres mediàtics per als que escrivien els rostres coneguts de la televisió, aquests propers mesos és just parlar de teatre mediàtic. No només tornaran Bertín Osborne i Arévalo a l’abril al Borràs amb Por humor al arte –cada any omplen a Barcelona facin el que facin–, sinó que hi haurà espectacles de Justo Molinero – Ahora me toca a mí, Tívoli–, Jorge Javier Vázquez – Iba en serio, Tívoli, al juliol– o, en tota una altra dimensió, Alejandro Jodorowsky
que portarà –també al Tívoli, que s’ha especialitzat– el seu cabaret místic i psicomàgic.
Alcaldes, reis i reines. Per descomptat, i per sort, de títols de pes propi, clàssics d’ahir i abansd’ahir, no en faltaran a la cartellera. El Lliure acollirà al març la nova versió d’El alcalde de Zalamea, de Calderón, dirigida per Helena Pimenta i protagonitzada per Carmelo Gómez i Joaquín Notario. I Pau Carrió reuneix Eduard Farelo, Rosa Renom, Pol López i Xicu Masó per atrevir-se amb Hamlet després del gran èxit l’any passat del seu Victòria d’Enric V. I Sergi Belbel s’atreveix amb la Maria Estuard de Schiller, una batalla de reines en la qual Sílvia Bel i Míriam Alamany són els protagonistes en lliça. Per la seva part, Mario Gas dirigeix Tristán Ulloa i Gonzalo de Castro a Invernadero, tota una reflexió sobre el poder del desaparegut Nobel Harold Pinter. I hi ha expectació per Els cors purs, en
què Oriol Broggi adapta un relat curt de Joseph Kessel sobre la vida i la mort protagonitzat per Pablo Derqui (al Romea).
Teatre peralmón virtual. El teatre més actual arribarà amb obres com L’inframón, de Jennifer Haley, una reflexió sobre la nostra identitat moral quan les nostres vides siguin virtuals protagonitzada per Andreu Benito, Manel Barceló i Mar Ulldemolins. La convivència entre terroristes i víctimes es veurà a En veu baixa, d’Owen McCafferty, dirigida per Ferran Madico. I Alberto San Juan reflexionarà sobre la monarquia espanyola a El rey. Al Poliorama, Fernando Bernués adaptarà amb Lloll Bertran i Victòria Pagès el llibre El florido pensil, l’educació a l’Espanya de Franco: serà Nenes. Sota la ciutat, de Llàtzer Garcia, retratarà una Barcelona actual de somniadors i derrotats. Totes aquestes obres es podran veure al Lliure, mentre que La Villarroel acollirà, a més de Smoking room, La estupidez, de
l’argentí Rafael Spregelburd, amb 24 personatges que intenten fer-se rics a Las Vegas durant una nit i protagonitzada per Fran Perea. D’altra banda, el Club Capitol programa Amores minúsculos, la comèdia romàntica de l’any a Madrid per a la qual ja s’està muntant un càsting català.
Musical: de Nova York al 1714. La temporada actual ha estat pròdiga en musicals i ho continuarà sent. Si ja va triomfar Molt soroll per no res ara proven sort el nou muntatge de Rent de Dani Anglès –joves artistes bohemis a l’East Village en temps de la sida, que es veurà al Casino L’Aliança del Poble Nou des de finals de gener– i Fang i setge, el musical sobre la caiguda de Barcelona el 1714 ideat per Marc Rosich amb música de Salvador Brotons i que es va estrenar fa un any a l’enorme teatre de la Passió de Olesa i ara arriba al teatre Victòria revisat i amb desenes d’intèrprets sota la direcció de Marc Angelet. A més, al Tívoli arribarà La Celia, un musical homenatge a Celia Gámez, i també, en un registre ben diferent, els trepidants Carmina Burana de La Fura dels Baus. Judicis i delicatessen. El Lliure tornarà a permetre veure Toni Servillo – La grande bellezza– i el seu germà Beppe, però aquesta vegada amb un recital de cançons i poemes napolitans, La parola canta, però a més a més, gràcies a la caiguda de cartell del Relato de un náufrago que havia de protagonitzar Emilio Gutiérrez Caba, han entrat a la seva seu de Gràcia un fantàstic pom de muntatges: de Ma--
drid arriba la celebrada La piedra oscura, d’Alberto Conejero i dirigida per Pablo Messiez, sobre l’últim amor de García Lorca, i d’Alemanya arriba la meravellosa Hotel Paradiso, de la companyia Familie Flöz, teatre amb màscares i en silenci senzillament hilarant. I emocionant. I Roger Bernat portarà el seu judici a Hamlet amb jutges i advocats reals: Please continue (Hamlet).
I a Madrid. Miguel del Arco s’enfrontarà a Hamlet amb Israel Elejalde com a protagonista al recuperat teatre de la Comèdia –seu de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic– mentre que Alfredo Sanzol dirigeix al teatre Abadía La respiración, les alegries i penes d’una dona separada, Nagore, que vol recuperar la seva autoestima i pretén refer la seva vida. Al mateix Abadía Concha Velasco es convertirà en Joana de Castella a Reina Juana, dirigida per Gerardo Vera. I Ramon Fontserè protagonitzarà la Vida de Galileo de Bertolt Brecht dirigida per Ernesto Caballero al Centre Dramàtic Nacional. Allà mateix Aitana Sánchez-Gijón serà La rosa tatuada de Tennesse Williams dirigida per Carme Portaceli i es podrà veure teatre internacional d’altura amb el Cuento de invierno de Shakespeare dirigit per Declan Donnellan. Hi haurà més teatre internacional als Teatros del Canal, on Mikhaïl Barixnikov donarà vida al ballarí Nijinsky sota la direcció del gran Robert Wilson a Letter to a man. Al mateix teatre Albert Boadella estrenarà la seva primera òpera, el Don Carlo de Verdi.