La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘A sang freda’ compleix mig segle
Torna el culte per la novel·la de Truman Capote que va donar nom al que va ser el nou periodisme
Ala facultat ens van explicar que A sang freda va ser el germen de l’anomenat nou periodisme. Ara que ens continuem preguntant quin és el periodisme d’avui,fa 50 anys que Truman Capote va publicar aquell llibre fascinant, el 1966, fruit d’una sèrie d’investigacions que van arribar tan lluny per provocar la pseudoamistat de l’escriptor amb un dels acusat pels assassinats. Aprofitant aquesta commemoració se succeeixen diverses novetats editorials. A sang freda va ser batejada pel mateix Capote com una “non-fiction novel”. Un relat estremidor, igual que la pel·lícula que després va portar el mateix nom.
Anagrama va publicar una nova traducció, de Jesús Zulaika, de la qual es va imprimir el maig del 2015 la 12a edició. I aquest març es publicaran Relatos tempranos, 14 textos inèdits de Capote que es van trobar fa poc a la Biblioteca Pública de Nova York. Es tracta d’uns relats que es mantenen entre els ecos del gòtic meridional i el cosmopolitisme de Nova York. “En aquests textos ja hi ha aquesta empatia de Truman Capote cap als marginals, els exclosos i rebutjats per la societat. Nens solitaris, homes sense arrelament i retrats femenins”.
Amb un pròleg escrit pel cèlebre crític del New Yorker Hilton Als, aquest volum de relats primerencs és essencial per comprendre com un noi d’Alabama es va convertir en una llegenda de la literatura americana.
“A sang freda ha estat un far, exemple joiosament ineludible en el terreny, avui tan transitat i amb notori èxit, de la novel·la de no-ficció. Tenim, per exemple, el recent El Regne, de Carrère”, afirma Jorge Herralde, i recorda que “tots els lectors, escriptors i periodistes saben que A sang freda és un clàssic perenne des que el 1965 es va publicar per entregues a The New Yorker i el 1966 va aparèixer el llibre”.
Un dia avorrit del novembre del 1959 un titular amagat al New York Times crida poderosament l’atenció de Truman Streckfus Persons (Capote el va prendre del seu padrastre). Aquesta obsessió ja no l’abandonarà durant anys. Tot just una frase: “Granger ric, membres de família assassinats”. En un poblet de Kansas havien aparegut salvatgement assassinats els quatre membres de la família Clutter. Sense motiu evident.
Gràcies al seu editor William Shawn, Capote es desplaça fins a l’escena del crim. “Allò trastoca-
Al març es publiquen ‘Relatos tempranos’, 14 textos inèdits de Capote descoberts fa poc temps
va el concepte de somni americà”, diria per explicar el desassossec que li va provocar.
Passa mesos estudiant cada detall del cas, entrevista els veïns de l’inhòspit poble (“ni una ànima a la somnolenta Holcomb els va sentir, trets d’escopeta que van llevar la vida de sis persones”), acompanya la policia, parla amb els dos psicòpates acusats –Dick Hickcock i Perry Smith–, vol ficar-se dins del seu cervell, entendre... Ells acaben penjats, i Capote, amb una obra damunt la taula que va més enllà d’una novel·la: és un estudi detallat, és investigació, psicoanàlisi... Una història que li passa factura.
Era la primera vegada que, de manera tan evident, es narrava com a novel·la un fet periodístic. Anys després Tom Wolfe va reconèixer aquest estil pioner com a “nou periodisme” i només un paio peculiar com el seu autor va ser capaç de teixir-lo, un home que aleshores escrivia al llit, amb llapis i fulls grocs.
Quina va ser la condició que es va imposar a si mateix Capote? “Totes les paraules escrites serien veritables”. Quan el 1960 Smith i Hickock van ser detinguts, Capote va saber que acabaria esquitxat per la polèmica. Els mitjans el van acusar de sentir-se sentimentalment atret per un dels assassins, concretament Smith. De fet, van mantenir una intensa correspondència, i el mateix Capote va presenciar l’execució.