La Vanguardia (Català-1ª edició)
La noia del pal de fregar
Joy
Director: David O. Russell Intèrprets: Jennifer Lawrence, Robert De Niro, Bradley Cooper, Isabella Rossellini Producció: EUA, 2015. Durada: 124 minuts. Drama
Si l’escombra va tenir, per mitjà de Walt Disney i Mickey Mouse, el seu gran moment cinematogràfic a Fantasia, la filmografia del pal de fregar té una fita indiscutible a El vengador tóxico, la gran perla del cinema de superherois psicotrònic fabricada a la joieria Troma. Amb l’arribada de Joy, el pal de fregar puja de categoria i ja juga a la gran lliga del cinema mainstream. La seva heroïna, vagament inspirada en un perso- natge verídic, és una noia somiadora de caòtica vida familiar (mare divorciada, continua vivint amb el seu exmarit i el seu pare també divorciat, la seva mare addicta a les telesèries, la seva àvia, etc.) que un bon dia, gràcies a un programa de televenda, aconsegueix que un prototip de pal de fregar que ha inventat sigui un èxit, primer esglaó en una cursa d’empresària pròspera.
Entre la comèdia satírica i el melodrama, Joy planteja temes clàssics com la consumació del somni americà, la distància curta que separa el triomf del fracàs, el matriarcat, els excessos del capitalisme o la glòria mediàtica a través d’un personatge que s’adequa al nostre temps: la dona emprenedora i tenaç, que Jennifer Lawrence, en el seu tercer treball a les ordres de David O. Russell (pel primer, La part positiva de les co- ses, va obtenir l’Oscar a la millor interpretació femenina), aborda com una mena de Barbara Stanwyck del segle XXI sense arribar a transmetre ni intensitat ni fulgor, encara que vagi sobrada de fanfarroneria en els moments que s’enfronta als totpoderosos del dòlar o quan camina segura i desafiant pel carrer amb les ulleres de sol. Tot i que impera la correcció, en cap dels apartats Joy va més enllà del que és superficial, tan superficial com les composicions de Robert De Niro (la caricatura de si mateix), Isabella Rossellini (exagerada en el paper de vídua antipàtica) o Virginia Madsen (que no aparta la vista de la caixa tonta); en canvi, Bradley Cooper (creïble com a encorbatat tità del canal de televenda) i, sobretot, la veterana Diane Ladd (l’àvia lúcida) estan francament bé.