El bon pare

Maggie

Director: Henry Hobson Intèrprets: Arnold Schwarzenegger, Abigail Breslin, Joely Richardson, Douglas M. Griffin Producció: EUA, 2015. Durada: 95 minuts. Ciència-ficció.

Aquesta és una pel·lícula de zombis passablement singular. La configuració dels infectats, renascuts o el que sigui, és similar al cànon imposat ja fa gairebé mig segle per papà Romero. I l’escenari on té lloc la història, una plàcida granja de l’Amèrica profunda, pot recordar a la del patriarca encarnat per Scott Wilson a The walking dead, en la qual es refugiaven els protagonistes de la sèrie com a paradís temporal. Però de zombis o el que sigui en veiem molt pocs a Maggie: el que sorprèn Schwarzenegger a la gasolinera, els seus dos veïns i poc més. I el contagi té en aquest cas una peculiaritat: els mossegats no es transformen immediatament, sinó al cap d’uns dies o setmanes. La pel·lícula dóna compte d’una d’aquestes transformacions, la de la filla d’Arnie, a la qual protegeix a la seva granja fins a l’anunciat desenllaç com el millor dels pares. Maggie no es recolza en l’efectisme propi del gènere, sinó en l’agonia de la protagonista, aquesta malaltia terminal que avança a contrarellotge: la ment roman mentre el cos es descompon, la carn es podreix, fa pudor...

Pel·lícula de debutants (primer llargmetratge del director Henry Dobson i el guionista John Scott 3), Maggie és un treball alhora simple i efectiu, de factura clàssica, desproveïda de retòrica, que va sempre al gra. Malgrat que quan s’arma amb l’escopeta el seu port encara remet al terminator, Schwarzenegger porta a terme una actuació dramàtica molt digna, si bé el pes de la pel·lícula recau en una sensible i versemblant Abigail Breslin, la recordada protagonista de Petita Miss Sunshine.