La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quan el derbi es mama
Tretze dels homes que van jugar al Camp Nou s’han format contra el seu etern rival
Temporada 2003-2004. Amb només 16 anys, Messi ha fet en una sola campanya el salt des del Juvenil B blaugrana al Barça B, passant pel Juvenil A i l’extint Barça C. La campanya s’acaba i la plantilla a la qual l’argentí havia acompanyat tot un any com a cadet –els seus amics– afronta un derbi decisiu. Messi demana de tornar per un dia amb els seus companys i Quique Álvarez Costas, entrenador d’aquell filial, no posa cap impediment al requeriment del jugador, com tampoc el tècnic del juvenil B, Guillermo Hoyos. Messi esdevé una peça clau en la victòria d’aquell derbi: 1-3 a Sant Adrià amb un gol seu. Va ser l’últim miniderbi de l’argentí, per a qui el destí tenia preparada una altra sorpresa: debutar amb el primer equip la següent temporada preci- sament en un Espanyol-Barça que també va acabar amb victòria visitant.
L’aposta pel planter de blaugranes i espanyolistes ha fet que des de fa dècades uns juguin el derbi i d’altres l’hagin mamat des dels seus inicis futbolístics. Aquesta intensitat i màxima rivalitat amb què es disputen els derbis al futbol base, on la competitivitat que no hi ha a l’elit alimenta encara més la tensió, és la que arrosseguen molts dels jugadors que arriben a disputar el derbi dels grans. Dimecres, 13 dels 27 homes que van saltar a la gespa del Camp Nou sabien bé el que és disputar aquests derbis: Busquets, Piqué, Iniesta, Alba, Aleix Vidal i el mateix Messi per part del Barça i Pau, Javi López, Raíllo, Víctor Álvarez, Gerard, Jordán i Abraham per part de l’Espanyol. A la banqueta, Bartra i Mamadou fins i tot sabien el que és jugar un derbi portant totes dues samarretes.
Una rivalitat construïda temporada rere temporada, alimentada per la tensió d’aficions enfrontades, transvasament de jugadors i aquells antics comptes que sempre queden pendents fan que el derbi sigui una cita especialment assenyalada per a jugadors del planter que com Busquets sempre ha estat objecte d’ira de l’afició blanc-i-blava per motius familiars, o que com Piqué sempre té present aquella temporada invicta al Cadet B amb dos derbis tan intensos com el de dimecres salvant totes les distàncies. Pau o Víctor Álvarez també viuen el duel entre batalletes que han deixat empremta i Mamadou sempre recorda un derbi de juvenils que li va servir per saldar comptes amb el Barça, llavors el seu exequip, a qui l’Espanyol va remuntar amb dos gols seus.
Episodis com el tamudazo que va apartar del títol de lliga el Barça la temporada 2006-2007 i que l’espanyolisme celebra com una gesta de la seva història recent, l’enfrontament entre directives a les eres Laporta-Sánchez Llibre i les actuals referències de Joan Collet al nacionalbarcelonisme per denunciar un tracte desigual a la premsa o la celebració del club blanc-i-blau de l’empat de diumenge a les xarxes socials posen encara més llenya al foc.
“Són partits de moltes emocions, de sentiment”, deia després del partit i l’episodi extraesportiu que el va prosseguir un Iniesta que gràcies a la seva amistat amb Dani Jarque i l’homenatge que li va professar després de marcar el gol decisiu a la final del Mundial de Sud-àfrica fan que sigui l’únic barcelonista a qui aplaudeix l’afició de Cornellà. “El que ha passat són coses d’un derbi entre Espanyol i Barça, hem de mirar d’abaixar el pistó, però nosaltres, en un partit així, no abaixarem maiels braços”, afegia ahir l’espanyolista Gerard.