La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una victòria il·lusionant
Els blaugrana van completar el millor primer temps de la temporada
La victòria davant el Khimki era fonamental malgrat que només s’han disputat dos partits del top 16. El Barcelona Lassa havia perdut el primer i necessitava el triomf ahir per afrontar sense màximes necessitats dos partits a domicili molt complicats, davant CSKA i Reial Madrid. L’objectiu, doncs, es va aconseguir i, a més, amb un marcador molt ampli (87-70), cosa que és magnífica en un grup tan difícil en què els desempats finals poden tenir una importància molt gran.
No s’havia vist aquesta temporada un Barça millor que el del primer temps d’ahir, amb una bona defensa –llàstima dels vuit rebots ofensius que va concedir als russos en aquells minuts– i un atac molt fluid en què van participar molts jugadors, cosa que sempre és símptoma d’èxit. Perpéroglu i Navarro van encertar els dos primers triples i l’equip blaugrana es va sentir molt a gust a la pista des del començament. Amb aquesta confiança, i una rotació perfecta de Xavi Pascual, els catalans no van tenir ni una fase de dubtes davant un adversari que arribava amb un historial important –dues victòries davant el Reial Madrid en la fase anterior i debut amb triomf davant el CSKA al top 16–, però que va fallar molt més que no es preveia. Sobretot en els triples (1/13 en els primers 20 minuts). Sense aquests punts, el Khimki va anar a remolc i va aguantar mentre l’americà Tyrese Rice, omnipresent, va estar en plenitud física.
Però el magnífic base, pel qual es va interessar molt el tècnic blaugrana l’estiu passat, va estar massa sol, començant per Shved, excompany de Ricky Rubio a Minnesota i jugador més ben pagat de l’Eurolliga (3,2 milions d’euros), i continuant amb Monia, que no va mostrar el seu excel·lent canell. Amb poc joc interior malgrat l’esforç de Sokolov, els russos van ser clarament inferiors també sota els taulers, perquè Sa- muels i Lawal van entrar molt bé en el partit, aportant punts i rebots. Gràcies a ells i a tot el col·lectiu, la diferència catalana va anar augmentant sense parar en el segon quart fins a arribar per primera vegada a vint punts (49-29) coincidint amb el descans. Satoransky, que va compartir molt bé la tasca de base junt amb Ribas, va anotar en l’última acció, però el millor d’aquella fase havia estat Navarro (10 punts). En aquesta situació, el repte era mantenir un avantatge tan ampli, cosa no sempre senzilla quan queden molts minuts i al davant hi ha un equip com el Khimki, que la setmana anterior n’havia remuntat 14 al CSKA a la segona part.
I no va ser senzill per al Barça, que va viure alguns instants de nervis coincidint amb dos períodes de tres minuts sense anotar. El primer, al final del tercer quart, va portar del 65-46 a un inquietant 65-51 abans que Ribas, sempre en el lloc correcte, recollís en l’aire un llançament de tres fallat per Navarro i anotés. Amb el segon es va passar del 76-55 al 76-64 a falta de 3 m 30 s i pilota per als russos. Però Lawal va col·locar llavors un tap a Rice i el Barça es va recuperar per anotar 11 punts que li van permetre aconseguir una victòria tan necessària com important.