Senyors grans

Pep Guardiola vol provar-se a la Premier League ara que se sent ple d’energia. Ho va dir l’altre dia en roda de premsa: “Si tingués 55 anys o 60 anys com el meu predecessor, Jupp Heynckes, continuaria al Bayern fins que em diguessin que me’n vagi a casa, però sóc jove, tinc 44 anys i necessito reptes nous”. Les paraules de Pep són una reflexió implícita sobre la vellesa i la joventut, una dialèctica que els humans arrosseguem des del fons dels segles.

L’any 44 a.C, quan Ciceró tenia 62 anys, va escriure De senectute, un elogi de la vellesa que reivindica l’ancianitat com a període de plenitud personal intel·lectualment fecund. Segons el pensament ciceronià, a les banquetes de futbol hauria d’haver-hi molts entrenadors d’edat provecta, però la realitat és una altra. Pocs tècnics superen els 70 anys en actiu, com va fer Alex Ferguson, retirat als 71. O Helenio Herrera, que el 1979 va ser fitxat per Josep Lluís Núñez quan ja s’havia jubilat. La repesca no va servir de gaire, però el vell mite va fer els 70 treballant per al Barça.

Bobby Robson va arribar al Barcelona amb 63 anys. Semblava més gran i se’l va conèixer popularment com l’Avi Miquel per un anunci de televisió d’aquella època, el 1996. Aquell mateix any el Madrid havia fitxat Arsenio Iglesias, l’artífex del Superdépor. Fins aleshores només havia dirigit equips dels anomenats ascensor, i la gran feina que va fer a Galícia va suscitar l’interès del Madrid. Només va durar uns mesos, però el fet és que l’oportunitat de fitxar per un equip de primeríssim nivell li va arribar als 66 anys.

Guardiola se sent en una edat òpti-

Els entrenadors de les principals lligues tenen 40 o 50 anys, mentre que a Anglaterra n’hi ha sis de més de 60

ma per donar guerra, és només mig any més gran que Zinédine Zidane, que s’afronta ara a un repte majúscul. La majoria dels tècnics de les principals lligues quarantegen o, com a molt, s’acosten als 55 anys. Ni a Espanya ni a França ni a Alemanya, per exemple, actualment no hi ha cap entrenador que arribi als 60. A Anglaterra, en canvi, que és on vol anar Guardiola, hi trobem sis catedràtics il·lustres: Pellegrini (62), Van Gaal (64), Ranieri (64), Wenger (66), Advocaat (68) i Hiddink (69). Dit d’una altra manera, potser a Guardiola li cal esperar-se vint anys més per trobar el seu lloc a la Premier.

La trajectòria de Claudio Ranieri és espectacular. Després d’haver corregut la Seca i la Meca, a les velleses porta un equip menor a un pam de la glòria. Recorda el cas de Jupp Heynckes, que va fer guanyar un triplet d’or al Bayern quan ningú donava un duro per ell ni per l’equip. Es va jubilar aleshores, al cim de la seva carrera professional als 68 anys.