La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Xina torna a tancar la borsa i Soros evoca el fantasma del 2008
La incertesa al gegant asiàtic fa créixer les pèrdues a les borses mundials
En 27 minuts va perdre un 5% i el supervisor va aturar les operacions un quart d’hora. Va aixecar llavors la suspensió i n’hi va haver prou amb 180 segons per sumar un altre 2% addicional de caiguda i arribar al 7% que obligava a tancar el mercat fins a l’endemà. La Xina espanta tothom que s’ho miri de prop i la Borsa de Xangai es va veure ahir forçada, per segona vegada des que va començar el gener, a clausurar l’activitat. Ja no ho farà més. La desconfiança que provoca aquesta mesura, amb els inversors particulars i els hedge
funds en estampida, és superior al que es derivaria d’un enfonsament total del mercat, en cas que arribés a passar. Per aquesta raó, la Xina deixarà a partir d’avui que les borses fixin lliurement el preu de les seves accions.
La decisió, coneguda a mitja sessió borsària a Europa, va calmar en bona mesura els ànims l’enèsim dia convuls dels parquets en aquesta arrencada del 2016. El cru, que va arribar a fregar els 32 dòlars el barril, també va contribuir-hi amb una recuperació que el va portar a superar els 34 dòlars prop del tancament.
L’Ibex, l’indicador de la borsa espanyola, va acabar la sessió amb un descens de l’1,5% després d’haver arribat a caure més del doble al llarg de la jornada (i va salvar finalment, per un estret marge, la cota dels 9.000). Malgrat això, la meitat dels valors del selectiu ja cotitza per sota del seu mínim del 2015. I d’altres, com Bankia –les accions de la qual van perdre ahir la cota de l’euro–, l’han perforat. A Frankfurt, el daltabaix inicial del 4% es va limitar finalment al 2,3%, encara que això no li impedeix d’estar a la cua d’Europa amb un retrocés del 7% anual. Algunes de les principals empreses, com Volkswagen, tenen forts interessos en la Xina.
La creixent volatilitat, les fortes caigudes a borsa, l’alça dels actius refugi com el dòlar i el ien (ahir va marcar màxims de tres mesos) o l’estretament de la corba de tipus als Estats Units –entre els bons del Tresor a dos anys i a deu només hi ha 121 punts bàsics– evoquen massa temps tenebrosos no tan llunyans. Ho va manifestar ahir a Sri Lanka George Soros, el cèlebre inversor i filantrop a qui s’atribueix la sortida de la lliura del sistema monetari europeu (embrió de l’euro) el 1992: “Quan miro als mercats financers veig un seriós desafiament que em recorda la crisi que vam tenir el 2008”, va comentar amb referència a la tempesta desencadenada l’últim trimestre d’aquell any arran de la fallida de Lehman Brothers.
Ara, afortunadament, no s’ha arribat a aquesta situació. Ni de bon tros. Però la correcció en la qual es troben les borses des del desembre comença a espantar els inversors. L’Ibex ha perdut un 13% des de principis de desembre. O un 24% des de l’abril de l’any passat, més que cap altra borsa europea, per les estretes relacions de banca, energètiques i constructores de Llatinoamèrica i, en menys mesura, pel complex futur polític que té al davant. Wall Street cedeix gairebé un 10% des del maig de l’any pas-
L’IBEX RECULA UN 1,5% MÉS El selectiu espanyol perd un 1,5% després d’un inici de sessió en la qual queia el doble
RESERVES MINVANTS L’últim any, la Xina ha vist caure mig bilió de dòlars les reserves del país
sat, quan va superar els 18.300 punts. Ahir va tornar a deixar-se més d’un 2% i ja ha vist evaporarse més d’un 5% del seu valor en les primeres sessions de l’any.
A la Xina més que dupliquen la caiguda, que, malgrat l’intervencionisme del mercat, frega el 12% a les borses, amb el iuan en mínims de cinc anys. La desconfiança dels inversors ha crescut en els últims mesos. L’any passat va provocar un descens de les reserves del país de més de 500.000 milions de dòlars en el 2015, fins als 3,3 bilions. Les correccions en el creixement han deixat pas a projeccions més negatives. L’aterratge brusc està cada vegada més a prop de convertir-se en l’escenari central dels analistes.
Ara cal esperar a veure com evoluciona la crisi. Per als propers dies, les referències tornaran a ser les mateixes que han pesat en l’arrencada de l’exercici: la Xina –amb les seves borses, el iuan i els indicadors d’activitat–, el preu del cru i de les matèries primeres i l’actuació dels bancs centrals.
El BCE, comandat per Mario Draghi, es reuneix dijous de la setmana que ve. No s’esperen grans sorpreses. Dues setmanes després, el 27 de gener, li arribarà el torn a la Fed de Janet Yellen, en una trobada que sembla més decisiva no tant per les decisions que adopti com pel missatge que traslladi a la comunitat financera internacional. La pressió perquè s’ho prengui amb calma serà intensa.