Retorn a l’agost

Noves caigudes del preu del petroli a mínims de fa 11 anys, preus de primeres matèries que, en termes reals, són les més baixes des dels anys vuitanta, enfonsament de la borsa xinesa i caigudes dels mercats a Europa i els EUA. El passat ens atrapa. Sembla com si de nou tornés l’agost del 2015, quan el col·lapse de la borsa xinesa va provocar un pànic global.

He anat advertint que si alguna cosa podia descarrilar la recuperació, inestabilitat política a banda, era la materialització d’alguns dels xocs que es dibuixaven en l’horitzó ja el 2015. Llastimosament, els primers dies del 2016 n’han reforçat la possibilitat de la materialització. És cert que també hi ha aspectes positius. Entre d’altres, la possible alça del PIB alemany com a resultat de l’empenta que generaran els refugiats. I si Alemanya va bé, també nosaltres ens en beneficiarem.

Però és el to ombrívol el que domina. De tots els riscos, el més preocupant és el que apunta cap a un enfonsament de la borsa xinesa. Perquè sembla reflectir el temor d’un hard landing de la seva economia i d’una brusca pèrdua de valor de la divisa, ja en mínims dels últims cinc anys. I això perquè una depreciació excessiva del iuan accentuaria la sortida de capitals, que el 2015 va totalitzar prop de 400.000 milions de dòlars. És cert que encara acumula uns insòlits 3,4 bilions de dòlars en reserves exteriors, però aquest ritme de pèrdua sembla anticipar perspectives de frenada de la seva economia que poden ser severes. Per a la Xina i per a la resta. I això perquè la moderació del creixe-

Mentrestant, nosaltres anem a la nostra, sense debat econòmic, cosa que reflecteix la nostra falta de consciència del que està passant

ment és la principal raó de l’enfonsament dels preus de les matèries primeres: la Xina consumeix, amb l’excepció del petroli, gairebé el 40% del gruix de la producció mundial de la resta. I la caiguda de la demanda repercuteix en els ingressos de tots els exportadors, des de l’Aràbia Saudita a Rússia, passant per Sud-àfrica, el Brasil, l’Argentina, Veneçuela, el Canadà o Austràlia. I ja que l’augment en la despesa als països importadors no augmenta en igual proporció que la seva disminució en els productors, la caiguda de preus de les primeres matèries està frenant el creixement global.

I si la dinamo xinesa continua reduint la seva tracció de l’economia mundial, els seus efectes no seran menors. El setembre passat, Janet Yellen va posposar la pujada de tipus d’interès als EUA pel temor provocat per la brusca caiguda de la borsa xinesa a l’agost i el seu impacte potencial a Amèrica. Ara ens enfrontem a una situació més complexa, pitjor de fet, en què es combinen més factors adversos que llavors.

Mentrestant, aquí seguim a la nostra. És a dir, a la política pura i dura. L’absència de debat econòmic reflecteix tant la nostra falta de consciència del que pot afectar-nos durament com l’aparent calma generada per uns tipus d’interès propers a zero. Però no ho fieu tot al BCE. La política monetària té els seus límits.