Les pors que van espantar les borses el 2015 rebroten amb força aquest any

La Xina, el petroli, els tipus i les crisis geopolítiques enfosqueixen el gener

No és la primera vegada que els dubtes sobre la capacitat de la Xina per gestionar el canvi de model econòmic provoquen el pànic a les borses. Ja va passar a l’agost. La novetat ara és que alguns d’aquests dubtes s’han materialitzat. Per alguns analistes, la Xina té grans dificultats per resoldre la sobrecapacitat industrial creada durant els anys d’inversió desfermada (20092014). Per d’altres, els mercats reaccionen de forma exagerada. Una economia que creixerà aquest 2016 entre un 6,3% i un 6,9% no és cap drama. “El pitjor és que les xifres que arriben de la Xina són tranquil·litzadores –diu Charles Wyplosz al portal Telos–. Potser massa perquè siguin veritat. És difícil saber què passa a la Xina”.

A l’agost, el Partit Comunista Xinès, embarcat en una campanya contra la corrupció que abasta tots els estaments (polítics, industrials, militars, estrelles televisives...), va arremetre contra els “especuladors”. Ara ha aplicat durant dos dies un mecanisme d’interrupció de les operacions borsàries que ha re- sultat contraproduent: no ha aturat les caigudes i ha sembrat el caos.

En paral·lel, se sap ja que el iuan s’ha depreciat a més velocitat del que era desitjable (fet que accentua la sortida de capitals) i que les reserves de divises en mans del Banc Central de la Xina van baixar el 2015 per primera vegada des del 1992. Segons Bloomberg, el banc hauria gastat 513.000 milions de dòlars i les reserves se situarien al voltant de 3.300 bilions de dòlars.

El pànic venedor als mercats mundials ha estat gran. En no- més tres dies s’han evaporat 2 bilions de dòlars, segons Bloomberg. Els fets han confirmat als inversors que el 2016 pot ser la continuïtat, cap a pitjor, dels temors que es van viure el 2015. “L’FMI pot donar previsions sobre el creixement global i revisar-les cada dos mesos a la baixa. Però les condicions que van debilitar el creixement l’any passat s’intensificaran aquest 2016”, assegura Ashoka Mody, de l’Institut Bruegel.

En la crisi borsària de la Xina a l’agost planava com una amenaça la pujada dels tipus d’interès als Estats Units. Ara ja s’ha materialitzat i el camí cap a la normalització de la política monetària pressiona les economies emergents endeutades en dòlars. De tots els països afectats, el Brasil és el que té més números per sortir-ne més mal parat.

El 2015 la Xina va gastar 513.000 milions en divises per sostenir el iuan, primera caiguda de reserves des del 1992 Només en tres dies s’han evaporat 2 bilions de dòlars als mercats mundials, segons Bloomberg

La segona meitat del 2015 va estar condicionada també pel col·lapse dels preus del petroli. Ara el cru llisca cap a uns preus de referència que eren inimaginables fa un any, els 30 dòlars per barril. “Els efectes de la caiguda dels preus del petroli sobre la inflació triguen uns mesos a fer efecte. Raó de més perquè els bancs centrals siguin molt prudents en aquest 2016”, apunta Larry Elliott a The Guardian.

Un dels factors que han empès fins avall de tot aquests preus en el canvi d’any ha estat l’esclat del conflicte entre l’Aràbia Saudita i l’Iran, socis però no amics en una OPEP desorientada davant l’excés d’oferta. La recrudescència del conflicte entre xiïtes i sunnites fa bons els auguris de Gideon Rachman al Financial Times: “La major part d’esdeveniments que defineixen un any són discontinuïtats, cignes negres”. El conflicte entre Riad i Teheran no ha estat l’únic convidat no esperat a la taula d’aquest 2016. Ningú no havia demanat a Kim Jong-un, el paranoic líder de Corea del Nord, que escalfés encara més l’ambient amb una nova explosió termonuclear...

Tot això, recorda Martin Wolf, és una prova més que les grans crisis són filles tant dels xocs de preus com de les guerres.