La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dos partits per a Suárez; cap a Pau López
Dos partits per a l’uruguaià, un per a Diop i res a Pau López
El jutge de competició ha llegit amb atenció l’acta del Barça-Espanyol de Copa i ha dictat sentència: dos partits de suspensió al blaugrana Luis Suárez, un al blanc-i-blau Pape Diop (les dues sancions s’han de complir a la Copa) i ni la mínima intenció d’analitzar la violenta trepitjada de Pau López a Messi. El porter de l’Espanyol se’n surt de franc del partit en què, per citar un exemple, el trident del Barça per complet va rebre una targeta groga.
En el fons no pot considerar-se cap sorpresa que Competició es limiti a llegir l’informe arbitral, doni carta de veritat absoluta a tot el que s’hi detalla i actuï en conseqüència. Una altra qüestió és analitzar com gradua les sancions i per quin motiu considera que dir-li a un rival “Em cago en la teva puta mare” (el cas de Diop) mereix un partit de càstig i en canvi proferir al túnel dels vestidors “Aquí us espero, veniu aquí; ets una desferra” (el cas de Suárez) té tal gravetat que exigeix un càstig doble.
Tampoc no estranya que Competició no entri en la trepitjada de Pau López. No apareix a l’acta, no hi ha denúncia i per tant a efectes de sanció no existeix. Una altra cosa seria plantejar-se si aquesta manera de procedir és la que es mereix la pomposament autoconsiderada millor lliga del món, però es pot entendre que als equips que la formen ja els convé aquest sistema; mai no han exigit cap altra normativa que atorgui més poder i mitjans a Competició, i s’agafen amb fervor a la norma no escrita: jo no et denuncio a tu i tu no em denunciaràs a mi. En altres països de l’Europa futbolísticament il·lustrada casos com el de Pau López mai no quedarien impunes. Però la tradició a Espanya no va per aquest camí i en molt comptades ocasions el jutge futbolístic actua d’ofici, com va
LUIS SUÁREZ Competició considera que hi va haver premeditació, provocació i finalment ofensa o insult
fer, per exemple, a finals del 1999 per aplicar cinc partits de suspensió al blaugrana Kluivert.
A la resolució, el jutge únic recorda que per rebatre l’acta arbitral cal “acreditar la inexistència del fet reflectit” o bé “la completa arbitrarietat” del redactat. I naturalment conclou que no es donen aquestes circumstàncies. A les al·legacions el FC Barcelona va assenyalar que el col·legiat o bé mentia o bé s’havia inventat l’autoria de les expressions posades en boca de Suárez. Però Competició indica que “el presumpte autor té dret a no declarar-se culpable”, però que això no l’exculpa. I per arribar a la sanció de dos partits a l’uruguaià assenyala que hi va haver premeditació (va esperar els rivals, sempre segons l’acta), hi va haver provocació (“aquí us espero”) i ofensa o insult (“ets una desferra”). En definitiva, que va existir un comportament “reprotxable i injustificat” i, de tot plegat, la sanció “en grau mitjà” de dos partits.
En el cas de l’espanyolista Diop, Competició aclareix que el club blanc-i-blau va enviar un re-
PAPE DIOP L’Espanyol va aportar un vídeo per demostrar que també hi va haver provocació del blaugrana
curs en què no nega “la literalitat de l’expressió” sinó que centra les seves al·legacions en “justificar l’expressió esmentada en una possible provocació prèvia de l’esmentat jugador contrari”, i per això aporta una prova videogràfica. O sigui, que l’Espanyol aquí sí que estaria intentant traspassar part de la culpa al rival. Competició considera que potser sí que hi va haver provocació i que “podria desprendre’s de les imatges aportades”, però que en tot cas no justifica “respondre amb el mateix comportament”. Aplica la sanció en grau mínim, o sigui, un partit.
El Barcelona va avançar ahir mateix que presentarà recurs al Comitè d’Apel·lació. Ara té un termini de deu dies que sens dubte no l’esgotarà, perquè els pròxims partits de Copa estan fixats per al 13 i el 20 de gener.