Tornar a donar cartes

CATALUNYA fa més de cent dies que està sense govern –o amb un govern en funcions que té limitada la seva capacitat d’acció-, i Espanya va pel camí d’estar un llarg període en una situació semblant. Hi haurà noves eleccions autonòmiques el 6 de març i és més que probable que es repeteixin les eleccions generals al maig. Seria un desastre? Sens dubte no és el millor dels negocis, però no ha de ser per força el caos. Entre una mala partida i tornar a donar cartes, sempre és preferible la segona opció. Artur Mas no ha estat capaç de convèncer la CUP i Mariano Rajoy ho té més que difícil per convèncer el PSOE que s’abstingui.

Bèlgica té el rècord d’un país sense govern: 541 dies. El cas curiós és que en els dotze primers mesos (del juny del 2010 al del 2011) l’economia del país va créixer, es va reduir el dèficit fiscal, es va exercir la presidència semestral de la UE i es van enviar avions a un país en conflicte com era Líbia. Bèlgica va rellevar en aquest lideratge Holanda, que el 1977 va estar 207 dies sense govern. Així que es pot no tenir govern i no arribar a l’apocalipsi. Friedrich Nietzsche va escriure a El crepuscle dels ídols que “es paga car arribar al poder: el poder fa estúpides les persones”. En cas que tingués raó, la provisionalitat en el poder seria un regulador de la sensatesa, una assegurança contra l’estultícia.

No és cap ideal instal·lar-se en la provisionalitat. Sovint pensem que els nostres governants no ens representen, però en el fons la gent menysprea la política tant com la reclama. Catalunya i Espanya podrien repetir eleccions per la incapacitat dels seus representants. François Mitterrand va esbroncar Jean-François Revel quan aquest va entrar breument al PS francès, perquè va iniciar un discurs glossant els èxits del seu adversari: “En política no es reconeix cap mèrit al rival”. Revel va abandonar la política, i de vegades la política sembla voler abandonar-nos a nosaltres. Però hem de tenir fe, sense esperar que es moguin les muntanyes.