La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ignacio Melero
Els científics analitzen si la seva presència permet predir l’eficàcia del tractament
INVESTIGADOR D’IMMUNOTERÀPIA
Un equip de recerca espanyol, codirigit per Ignacio Melero, ha identificat un tipus de cèl·lules del sistema immunitari que són necessàries perquè els tractaments d’immunoteràpia contra el càncer siguin efectius.
Investigadors del Centre d’Investigació Mèdica Aplicada (CIMA) de la Universitat de Navarra i el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars Carlos III (CNIC) han descobert el mecanisme que posa en marxa la resposta immunitària contra el càncer. En concret, es tracta d’un subgrup de cèl·lules dendrítiques capaces de prendre antígens de les cèl·lules tumorals i presentar-los per activar la resposta immunitària basal de l’organisme, que, tot i que és massa feble per eliminar tota sola un tumor, és suficient per aconseguir un efecte multiplicador una vegada s’administra un tractament d’immunoteràpia antitumoral i permetre que funcioni.
El funcionament d’aquestes cèl·lules s’ha descobert i analitzat en ratolins. Els investigadors han comprovat que en ratolins que selectivament no tenen aquestes cèl·lules dendrítiques desapareix l’efecte terapèutic de la immunoteràpia, mentre que si s’augmenta el nombre d’aquestes cèl·lules i el seu grau d’activació els resultats que s’aconsegueixen amb els fàrmacs immunomoduladors són més potents. “El que hem vist és que perquè funcionin les eines d’immunoteràpia antitumoral basades a alliberar els frens de les cèl·lules immunitàries o a accelerar-les –que tan bons resultats estan donant en alguns pacients i en alguns tipus de càncer– cal que el motor del sistema immunitari estigui engegat, i hem descobert que hi ha unes cèl·lules presentadores d’antígens que són necessàries perquè hi hagi resposta immunitària basal, la que després s’amplifica amb els tractaments”, explica Ignacio Melero, investigador del CIMA i codi- rector del treball que acaba de publicar la revista Cancer Discovery i que forma part de la tesi doctoral d’Alfonso Rodríguez.
Melero assegura que aquestes cèl·lules dendrítiques semblen crítiques i manipulables per a tractaments d’immunoteràpia, però expressa certa cautela sobre si s’aconseguiran en pacients amb càncer els mateixos resultats obtinguts en ra- tolins. La seva previsió és que d’aquí dos anys es puguin fer els primers assajos clínics en el marc del projecte europeu Procrop, per al qual estan aïllant i diferenciant el que anomenen “cèl·lules dendrítiques professionals de presentació creuada” amb la idea de combinar-les amb els tractaments d’immunoteràpia que ja ofereixen alguns laboratoris que participen en el projecte i utilit- zar-les en injecció intratumoral i estratègies de vacunació clínica. “Hem vist que el nombre d’aquestes cèl·lules augmenta quan s’utilitza un factor de creixement denominat FLT-3L, i mitjançant aquest agent podríem incrementar la seva presència en pacients que estiguin rebent immunoteràpia amb anticossos anti-PD-1 o anti-CD137 (dos dels tractaments amb immunomoduladors més rellevants ara) per potenciar-ne l’eficàcia mitjançant un tractament combinat”, diu.
En paral·lel, i en col·laboració amb altres destacats investigadors del càncer com Antoni Ribas, l’es- pecialista del CIMA analitza si la presència o absència d’aquest subgrup de cèl·lules en els tumors pot tenir un efecte predictiu sobre l’eficàcia dels tractaments d’immunoteràpia.
Melero detalla que les cèl·lules ara identificades com a mecanisme d’engegada de la resposta antitumoral es caracteritzen perquè presenten antígens de segona mà que prenen altres cèl·lules infectades o matades per virus, i subratlla que han tingut un paper molt important en l’evolució “perquè processen les restes mortals d’aquestes cèl·lules, aprenen que han mort per un virus i prenen antígens rellevants d’aquest mateix virus” per presentar-los i activar el sistema immunològic. Per això són capaces d’assumir antígens de les cèl·lules tumorals i presentar-les per activar i sostenir la resposta immunitària.
Si augmenta el nombre d’aquestes cèl·lules, la immunoteràpia ha demostrat que és més efectiva en ratolins