La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un míssil contra reemborsament
Els EUA investiguen com una arma estratègica enviada a Espanya per a exercicis militars va acabar a l’Havana
Que es perdin cartes o paquets postals és una cosa que passa a tots els països, que es perdi un míssil és una cosa bastant més insòlita, però que la tramesa d’una arma estratègica de l’OTAN acabi per error a l’Havana com un regal a la revolució dels germans Castro supera tot el que és imaginable. I no es tracta encara d’un guió de Hollywood –tot arribarà–, sinó d’una història veritable, amb espies o sense, que va passar el 2014, en què Espanya va tenir un paper protagonista, i que va estar a punt de dinamitar els contactes secrets entre els EUA amb Cuba per restablir relacions diplomàtiques.
Efectivament, els Estats Units estan investigant com és possible que un míssil Hellfire, que es va enviar a Espanya per ser utilitzat en uns exercicis de l’OTAN, no fos tornat al seu lloc d’origen, sinó que des d’Espanya va viatjar per Europa fins a aterrar a l’Havana. El míssil no duia càrrega explosiva, però contenia important informació tecnològica, que el Pentàgon tem que el règim cubà hagi pogut vendre els seus aliats com la República Popular de la Xina o enemics declarats dels EUA com Rússia o la bel·ligerant Corea del Nord.
La investigació en curs no descarta que es tractés d’un error, però l’objectiu de les indagacions és detectar si hi va haver algun tipus d’acció criminal, o si han intervingut serveis d’intel·ligència estrangers infiltrats en el procés d’enviament del míssil.
La història, destapada ahir pel diari The Wall Street Journal, va començar amb la tramesa del míssil d’Orlando a la base naval de Rota a Espanya. Se’n va encarregar la mateixa empresa que el va fabricar, Lockheed Martin Corporation. L’artefacte va ser utilitzat en unes maniobres de l’OTAN i tornat a Rota, on va ser empaquetat per tornar-lo a Orlando. Calia traslladar-lo a Madrid i d’allà, per via aèria, a Frankfurt i finalment una altra vegada a Orlando. Tot i això, i per increïble que sembli, el míssil es va perdre pel camí. A Madrid, els funcionaris van notar que faltava el míssil en la càrrega contractada i després de diverses indagacions van constatar que, passant d’una companyia a una altra de transport, l’artefacte va viatjar per carretera de Cadis fins a Frankfurt i d’allà a l’aeroport Charles de Gaulle, de París.
El fet més misteriós de la histò- ria és que, una vegada a París, la caixa que contenia el míssil amb tota la informació a l’etiqueta per anar a Florida es va incorporar a un palet amb altres paquets i el conjunt va ser carregat en un avió d’Air France... amb destinació a l’Havana. Tantes coincidències fan sospitar que hi va haver suborns perquè el paquet fos carregat a l’avió equivocat.
El recorregut no es va conèixer fins a mesos més tard quan el juny del 2014 Lockheed Martin va in-
Els EUA temen que el règim dels Castro vengui la tecnologia a països enemics com Corea del Nord
formar al Departament d’Estat que el míssil extraviat molt probablement estava a Cuba. Això passava just quan, en converses secretes, delegacions de tots dos països preparaven el terreny per posar fi a mig segle d’hostilitat.
Quan el míssil va arribar a l’Havana, els funcionaris del règim, a més de fer-se probablement un fart de riure, van confiscar immediatament l’aparell. Així que les autoritats dels EUA ho van saber, van exigir al règim dels Castro que els tornés el coet, però Cuba va respondre amb allò d’“el que es dóna no es torna”. Òbviament l’afer va amenaçar el pla per a la reconciliació, que hauria saltat pels aires si hagués transcendit la negativa cubana a lliurar el míssil.
El Hellfire és un míssil aire-terra que es dispara des d’helicòpters o drons. Pensat com una arma antitanc, els EUA l’utilitza ara amb més freqüència en les operacions que duu a terme contra posicions gihadistes a l’Iraq, Síria, el Iemen o l’Afganistan.