El preu d’un dilema

La divisió interna i el fracàs operatiu de la CUP poden costar-li fins a la meitat del vot

Sembla evident que el mètode assembleari resulta una mica molest per decidir l’evacuació d’un edifici en flames. I si, a més, la divisió d’opinions enfronta els afectats en dues meitats gairebé iguals, la paràlisi pot resultar letal. Tot i això, en la política com a escenari privilegiat de l’il·lusionisme, algunes fórmules de democràcia directa per a la presa de decisions mantenen l’atractiu i una falsa aparença d’operativitat. Almenys fins que un col·lectiu s’enfronta a un dilema dramàtic.

I això és justament el que passa amb el procés sobiranista, que ha acabat per fracturar bona part de les formacions polítiques catala- nes (o el seu electorat). L’última damnificada ha estat la CUP, víctima del dilema entre la fidelitat a la ideologia o a les promeses electorals i les exigències d’una “unitat nacional catalana” associada a la investidura d’un polític que és als antípodes del model de país que defensa la formació anticapi- talista. I aquest dilema s’ha vist agreujat en el cas de la CUP per una mecànica complexa en la presa de decisions.

Arribats a aquest punt i amb independència de quin sigui l’horit- zó de les urnes, la principal incògnita rau en els costos electorals que pot tenir per a l’organització anticapitalista la decisió adoptada finalment. Sobre això, un escenari de danys limitats delimitaria les pèrdues al flanc nacionalista del seu electorat (antics votants de CiU i ERC, i almenys la meitat dels seus nous suports), cosa que suposaria una minva d’entre 90.000 i 100.000 vots dels obtinguts el passat 27-S (vegeu el gràfic).

El problema per als anticapitalistes és que si els danys s’estenen simultàniament a la frontera amb el vot de l’esquerra alternativa (Podem i ICV) les pèrdues suposarien gairebé dos terços del seu electorat actual.

Ara bé, posats a calcular quina decisió produiria més danys teòrics (rebutjar la investidura de Mas o permetre-la), la segona alternativa tampoc no els sortiria de franc als anticapitalistes, ja que les pèrdues se centrarien llavors al flanc més ideològic del vot de la CUP, procedent d’altres formacions polítiques d’esquerra.

I en aquest supòsit, les pèrdues teòriques oscil·larien entre els 100.000 i els 170.000 votants, amb dos escenaris igual de complexos que l’actual. En el primer, la CUP continuaria sent imprescindible perquè les forces independentistes sumessin més escons que la resta de partits. En el segon, en canvi, els anticapitalistes cedirien més de la meitat dels vots actuals i el conjunt de l’independentisme perdria la majoria absoluta en el Parlament.

El no a Mas pot costar 100.000 vots a la CUP, però el sí en podria suposar gairebé 170.000 i la majoria sobiranista Els anticapitalistes també corren risc d’erosió en el flanc de l’esquerra, amb Podem i ICV