La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Espanya dels Reis d’Orient
Quatre anys de rodes de premsa dels Consells de Ministres donen per a molt. Donen per fer una enciclopèdia dels sabers i habilitats dialèctiques de Soraya Sáenz de Santamaría. Donen per tenir una doctrina completa sobre la crisi econòmica i les seves solucions, els equilibris de les grans potències, la cursa armamentística, el dret internacional, la unitat de la nació, les misèries del partidisme, les grandeses de Rajoy i els seus equips o el preu dels cereals. El que no podia preveure la vicepresidenta, i així ho va dir, és que se li demanés també l’opinió de l’Executiu sobre les cavalcades dels Reis d’Orient. Però la hi va demanar un periodista, enmig dels criteris demandats sobre la coalició d’esquerres, sobre la coalició de dretes, sobre els ensurts de Catalunya i sobre la governabilitat d’Espanya. El tema espanyol, en el fons, ha estat aquesta setmana la cavalcada dels Reis d’Orient.
Només aquesta setmana? Sí, perquè tocava per calendari. Però en aquesta edició del 2016 va ser el retrat polític de les dues Espanyes que tornen a emergir. Els nous ajuntaments s’estrenaven en el primer acte d’assistència massiva i es van sentir amb l’obligació de mostrar la seva nova identitat. L’Espanya tradicional es va posar en guàrdia davant les innovacions, no fos que aquests partits que creuen en la consulta popular catalana i altres heretgies comencessin la demolició de les estructures patriòtiques per la capacitat de penetració social d’una festa popular i infantil molt arrelada. No fos que la desfilada dels Mags d’Orient fos un episodi més, malèficament programat, de l’avanç del laïcisme i de la destrucció dels valors més consolidats.
Així, la primera gresca es va produir davant la insolència de posar dones com a reines magues o assimilades, on s’ha vist això. I la segona, la proletarització de Ses Majestats, que va assolir el màxim a Madrid, on van aparèixer amb una corona de tot a cent i uns vestits a la manera de bates d’estar per casa. Cayetana Álvarez de Toledo va fer la seva frase històrica en proclamar “Mai t’ho perdonaré, Manuela Carmena, mai”. El Partit Popular, segons les cròniques, va aprofitar per arremetre contra l’alcaldessa. El que s’ha dit: l’Espanya progre que vol que es noti la seva innovació, i l’Espanya tradicional, que representa la resistència al canvi. Amb aquest temor: comencen canviant la cavalcada de Reis i acaben canviant la Constitució. O acceptant la República Catalana. Comencen proletaritzant els Reis d’Orient i acaben posant el rei Felip VI en mida foto de carnet al saló de plens de l’ajuntament de Torredembarra.
El govern espanyol, pel que sembla, no va tenir temps a formar-se la seva pròpia opinió, perquè té la intel·ligència ocupada en com sobreviure a la coalició a la portuguesa o com encarrilar el que pugui venir de Catalunya. Però ahir mateix l’alcaldessa Carmena va donar una pista de com acabarà el conflicte: el 2017 farà una cavalcada “més al gust de tothom”, però amb matisos “nous i sorprenents”. És a dir, una solució centrista-reformista. Em sap greu, Pablo Iglesias: sona més a Albert Rivera.