La ressaca de Colònia

LA nit de Cap d’Any de Colònia ha estat un regal de Nadal per als defensors del blindatge de les fronteres de la Unió Europea. Cent vint-i-una dones han presentat denúncies per robatori, abusos sexuals i altres violències als voltants de l’estació de tren, pròxima a un símbol d’Europa com la catedral gòtica de Colònia. Amb certa lentitud, les autoritats policials comencen a donar compte dels fets: més de 30 delictes en poques hores i almenys 32 sospitosos identificats, dels quals 18 són peticionaris d’asil a Alemanya (cap acusat, ara per ara, de delictes sexuals).

En paral·lel a les investigacions, que no deixen en gaire bon lloc les forces policials, Alemanya ja s’ha embrancat en un debat cantat: els efectes d’una onada sense precedents de peticionaris d’asil –més d’un milió de persones el 2015– que procedeixen majoritàriament de països musulmans en guerra o en descomposició. Tot Occident va aplaudir el gest de la cancellera d’obrir les portes d’Alemanya a una riuada de gent amb un periple que va commoure els europeus. Malgrat el risc de l’anomenat efecte crida, Angela Merkel va optar per la dignitat i va salvar la cara del Vell Continent, esborrant l’Europa de les travetes i el menyspreu envers els drames aliens.

Gestionar aquell acte just i lloable és ara el dilema. Com ha passat, en un altre pla, a l’Iraq o a Líbia, no n’hi ha prou de fer caure dictadors, cal guanyar –i edificar– la pau. Merkel i el seu Govern de coalició tenen ara al davant –i els fets de Colònia apressen– el deure de garantir a tots els alemanys, els impostos dels quals alimenten els refugiats, que aquesta generositat no comporta abusos. Moralment, els alemanys tenen dret a esperar dels peticionaris d’asil una conducta agraïda i respectuosa amb els costums del país, però la moralitat no és l’argument d’aquesta obra. Es tracta ni més ni menys que del compliment de la llei, puntal de les societats democràtiques. Tots els ciutadans són iguals davant la llei, siguin alemanys de generacions o nouvinguts. Aquesta és la grandesa de les societats europees i la millor lliçó i regal que podem oferir als que aspiren a viure entre nosaltres.

Si Colònia ha sacsejat la consciència de molts europeus és perquè les víctimes d’aquests delictes han estat dones. Inevitablement, el quadre incomplet del que ha passat alimenta les tesis xenòfobes que indiquen que els musulmans tracten inapropiadament les dones, víctimes dels delictes de Colònia i ostatges ara d’un debat maliciós. La maduresa social i la solidesa de la democràcia alemanya alimenten la convicció que aquests refugiats s’integraran –i per a la integració n’hi ha prou amb l’escrupolós respecte a la llei, als deures i obligacions de tot ciutadà sense excepció– o seran tornats als seus països d’origen. Costa de creure que els que van arriscar la seva vida i la dels seus fills en una travessia tan penosa ho vagin fer per delinquir a la terra promesa i abusar de la seva generositat...

La cancellera Merkel ha reaccionat al desafiament: exigència d’una investigació i responsabilitats –¿com es va arribar a aquesta desprotecció, tan desconsoladora per a les víctimes?– i projectes per adaptar la nova realitat a la legislació. Si els refugiats van ser acceptats d’un dia per l’altre en nom de la justícia i la humanitat, també es pot ara agilitar l’expulsió dels que incompleixin la llei del país que els va acollir amb els braços oberts.