Any de pactes

Hem començat un nou any i, atès el resultat de les eleccions generals a Espanya, serà un any de pactes polítics, per pura necessitat de governabilitat. Dels 28 estats de la Unió Europea, n’hi ha 22 que són estats governats en coalició, de manera que no cal esquinçar-se les vestidures per entendre que es pot governar de moltes maneres.

El cas és que, sigui el govern que sigui, no s’han de perdre els valors de la Il·lustració, que han estat la base de les nostres democràcies. I les majories absolutes tendeixen a imposar els criteris dels governants de torn, sense possibles objeccions, de manera que acaben sent com una plaga per a tot el país. Crec que el re- sultat ha estat un exemple de democràcia, i ara caldrà que totes les formacions polítiques s’esmercin a arribar a acords que possibilitin una bona entesa per al benefici de tothom, principalment per als més desafavorits.

Caldrà modificar una Constitució que ja ha quedat obsoleta de cara a les necessitats de la ciutadania i també caldrà dir a la resta d’Europa que el neoliberalisme imperant no serveix per arranjar les dificultats que van sorgint, com per exemple l’obscenitat de no buscar una sortida efectiva a l’acollida dels refugiats que fugen de les guerres. Se suposa que la Unió Europea és una zona de les més riques del planeta, de manera que no hi ha excuses possibles.

I un exemple escruixidor el dóna la posició del Govern de dreta dura de Di- namarca, un insult per a tota la Unió Europea i la resta del món, dient que es volen apropiar de les joies i les propietats dels refugiats a canvi de deixar-los entrar al seu país. Això deia aquest diari, ara fa uns dies.

Els menys perjudicats han d’ajudar els més perjudicats, aquest és un dels principis de la humanitat entesa com una comunitat que vol perdurar en el temps, i l’ajuda no ha de ser només una retòrica repetida fins al cansament, sinó uns fets del dia a dia i sense defalliment possible. No és de rebut que els governs dels estats membres de la Unió Europea es reuneixin un cop i un altre durant setmanes i mesos per decidir si els refugiats podran o no podran entrar, mentre el fred i la fam els destrueixen en la seva espera.

És l’hora d’una nova política.