Assumir el fracàs

Ara el que impera es demonitzar la CUP. Censurar-los fins a límits insospitats. I, fins i tot, emprar contra ells paraules gruixudes, agressives i malsonants. Artur Mas no s’ha quedat enrere i carrega tintes contra la meitat dels seus membres. Quan en realitat, la CUP no ha estat culpable de res. Ha actuat amb coherència fins al final, impossibilitant la investidura de Mas com a president.

Com volen que un partit assembleari i antisistema –com la CUP– aprovi la política econòmica portada a terme en el decurs de la legislatura, presidida per Mas? Retallades a la classe mitjana. Deixar de banda les prioritats socials. I, finançar, alhora, despeses milionàries en qüestions identitàries, ambaixades i noves estructures d’Estat...

Els culpables d’aquest fracàs no són la CUP precisament. Atès que el president en funcions bé podia haver-se estalviat trepitjar línies vermelles, reiterats flirtejos amb la CUP i abaixar-se els pantalons. A més d’oferir-los la lluna i el cel amb concessions perilloses per tal de ser investit president. En definitiva, perdre la dignitat. I ara el president en funcions els desprestigia d’una manera frontal. Com han canviat les tornes d’ aquest relat...!

CARMEN VILLAR

Barcelona