La Vanguardia (Català-1ª edició)
Benvinguts a l’antropocè
La Terra entra en una nova època geològica per l’enorme impacte de la humanitat
El treball d’un nombrós equip d’investigadors d’una desena de països ha permès trobar evidències empíriques als dipòsits de sediments que proven que la Terra ja ha entrat en una nova època geològica, l’antropocè, en què l’activitat humana s’ha convertit en el principal agent transformador del planeta. Una de les troballes és reveladora: en un estrat sedimentari analitzat a l’oest de Grenlàndia s’han trobat “combinacions sense precedents de plàstics, radionúclids, metalls, pesticides i nitrogen reactiu”. També s’hi ha trobat l’empremta “de l’increment de concentracions de gasos d’efecte d’hiverna- cle”, destaquen en un article publicat a Science.
Els múltiples impactes de la civilització actual en el planeta perduraran en els sediments i les roques fins i tot quan hagin passat milions d’anys. De la mateixa manera que ara els geòlegs poden provar l’existència de l’holocè, l’última època geològica descrita, a partir del final de la gran glaciació, fa més d’11.000 anys.
No hi ha unanimitat entre la vintena d’investigadors que han participat en l’innovador estudi sobre quan cal situar amb exactitud l’inici formal de la nova era, que alguns daten a partir del 1950, quan els primers assajos d’armes nuclears van començar a escampar pel planeta elements radioactius característics. La base del canvi se situa amb l’arrencada de la revolució industrial, però s’estableix a mitjans del segle XX a partir de la denominada “gran acceleració” en el creixement de la població mundial i la industrialització a escala global.
La recerca accelerada de benestar, amb l’ús massiu d’energia, sobretot combustibles fòssils, a més de la utilització de minerals com l’alumini, són algunes de les claus de la nova empremta geològica. “Els éssers humans han canviat prou el sistema de la Terra per produir una gamma de senyals en els sediments i el gel, i aquests senyals són prou distintius per justificar el reconeixement d’una època en l’escala de temps geològic, l’antropocè”, explica la investigació. L’inici de la nova era coincideix també, a mitjans del segle XX, amb la utilització generalitzada de nous materials com el ciment i els plàstics. La seva difusió ha estat “ràpida i global”, destaca l’estudi, pioner.
La comunitat científica debat des que va començar el segle XXI si ja es pot donar per acabat l’holocè per donar la benvinguda a l’antropocè. Malgrat que hi ha un gran consens a l’hora de determinar que l’impacte de les activitats humanes ha convertit per primera vegada la humanitat en el principal agent de transformació de la Terra, sí que hi ha
PROVES S’ha trobat en sediments el rastre de plàstics, metalls, gasos i pesticides SENSE PRECEDENTS L’activitat humana s’ha convertit en un agent de canvi del planeta
discussió sobre si ja hi ha prou proves en els sediments per donar per inaugurada una nova era. Es tracta d’un canvi d’escenari geològic sense precedents, ja que mai abans una etapa tan curta, de poc més de mig segle, en la vida de la Terra, havia generat un impacte tan gran i s’havia identificat i analitzat amb tanta precocitat.
“No hi ha dubte entre tots els experts que ho estem investigant que l’home ha passat a ser un agent geològic de primer ordre; està canviant el registre geològic, estem deixant una empremta”, destaca la doctora Isabel Cacho, especialista en paleoclimatologia i professora de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB). Hi ha qui afirma, no obstant això, que encara és massa aviat i s’hauria d’esperar per definir la nova era.
Estem en un context sense precedents, fins ara tots els períodes geològics definits o ja s’havien acabat o havien durat milers d’anys, com l’holocè; estem enmig del canvi i se’ns planteja per primera vegada en geologia definir aquest canvi”, afegeix la doctora Cacho.
La clau està, doncs, en la manera com cal marcar les diferències, a partir de l’anàlisi geològica, i determinar en quin moment precís comença aquest canvi d’època. Les dificultats es multipliquen quan es treballa amb un període de temps tan petit, especialment si es tenen en compte les magnituds utilitzades en geologia, de milers i milions d’anys. Ara s’estan estudiant unes quantes dècades.
Els registres estratigràfics analitzats, les capes de roques i sediments formades al subsòl, terrestre o aquós, en oceans, llacs o glaceres, per intentar delimitar l’antropocè, tenen tot just un centímetre de gruix. Les dimensions dels sediments de l’holocè, el període més curt estudiat, van habitualment d’un a tres metres, explica la doctora Cacho; de manera excepcional poden assolir els trenta metres. Per tant, com si s’estigués buscant una agulla en un paller.
La tecnologia, amb equips d’alta resolució, comença a ferho més factible. Aquest ampli equip de treball, en què hi ha un
espanyol, el professor Alejandro Cearreta, de la Universitat del País Basc (UPV-EHU), ha localitzat “firmes geoquímiques que inclouen nivells d’hidrocarburs aromàtics i elevats residus de plaguicides”. També s’ha trobat el rastre de la gasolina amb plom que es va començar a utilitzar entre el 1945 i el 1950 o l’empremta de l’ús massiu de fertilitzants en l’agricultura.
S’ha analitzat també la magnitud de canvis provocats per diferents activitats humanes, com l’erosió generada per la desforestació, l’activitat agrícola, la desaparició d’espècies animals, l’emissió de CO , l’increment de la temperatura a escala global i el desglaç, entre d’altres. El seu impacte està sent tan fort que han alterat prou els sediments acumulats en poc més de sis dècades.
Es tracta d’un camp d’estudi encara obert i en evolució per- manent. El camí per recórrer és llarg. Per acreditar l’existència de la nova era geològica, l’anàlisi de sediments hauria de provar que l’impacte de l’activitat humana és global, i no només afecta determinades zones del planeta.
La Comissió Internacional d’Estratigrafia, l’organisme competent en la descripció dels més de 4.000 milions d’anys d’història de la Terra, és qui haurà de decidir oficialment si estem o no en una nova època.
L’assumpte transcendeix la geologia. “És una expressió del grau en què la humanitat està impulsant canvis ràpids i generalitzats en el sistema terrestre que persistirà i s’intensificarà en el futur”, adverteixen els investigadors.
IMPACTE A LLARG TERMINI L’impacte serà visible en els sediments i les roques encara que passin milions d’anys