La Vanguardia (Català-1ª edició)
La petjada de l’home
Els grans canvis geològics havien estat provocats fins ara per moviments tectònics i variacions climàtiques
Grans canvis climàtics, com l’última glaciació, i canvis tectònics, han servit per explicar fins ara els grans canvis geològics. Mai abans l’ésser humà no s’havia convertit en el centre, en el principal agent geològic de modificació del planeta. “Les transformacions que els humans estan produint a la Terra són una evidència del fet que estem transformant ecosistemes per tot el planeta. Ja s’havia posat en evidència des del punt de vista arqueològic i històric”, destaca l’arqueòleg Robert Sala, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes).
Constatada l’evidència des de camps d’estudi tan diversos com la geologia, l’arqueologia, la biologia o la química, s’han començat també a analitzar les conseqüències i el perquè d’un canvi tan profund en l’evolució de la Terra. “Actualment ja no queden grans mamífers a Europa perquè és un entorn purament antròpic i humanitzat, controlat per les grans ciutats i els eixos de comunicació”, destaca Sala, que recorda que molt abans de la gran industrialització l’agricultura ja va transformar el planeta per guanyar espai per als cultius a través de la desforestació.
L’evidència científica que l’activitat humana deixa una empremta geològica sense precedents també podria convertir-se en un nou avís per generar més consciència entre la població, com passa amb el canvi climàtic. Als oceans, on els geòlegs també van a prendre mostres de sediments, s’evidencia, segons destaca la doctora Isabel Cacho (UB), “que l’empremta de l’home és molt gran; en contra de la concepció que creu que els oceans ho poden assumir tot, tot el que hi llencem té les seves conseqüències”. “Ens hem adonat en els últims 60 anys que aquesta cursa no és gratuïta”, argumenta Sala.
Tot i que els canvis són cada vegada més ràpids, no és un procés sorgit del no-res. “Es tracta d’una evolució acumulativa; des que els humans vam transformar les primeres pedres en eines estem transformant l’entorn, encara que hi ha una distància molt gran entre el que havíem pogut fer fins al segle XX. L’anàlisi del temps mostra la capacitat de transformació”, afegeix Sala.
Que l’Antropocè sigui o no una època negativa i de devastació també genera debat entre els científics. “Modularem una mica el que estem fent, però les necessitats energètiques són les que són, els recursos es continuaran extraient; si no són combustibles fòssils, serà urani o una altra font d’energia. No sembla que les energies renovables, com l’eòlica i la solar, s’hagin d’implantar”, diu. Si l’activitat humana explica la nova època geològica i tants impactes negatius, podria pensar-se en la necessitat de desaccelerar i fins i tot parar. “Només desapareixerà l’activitat humana quan desaparegui la humanitat. Veig difícil que disminueixi la pressió demogràfica”, remata Sala.