La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El Caleb dorm, ja es despertarà”
detenció que va estar precedida d’un intens debat amb el jutge de guàrdia i el fiscal, amb el Codi Penal a la mà, perquè en tot moment tant el pare com la mare van insistir una vegada i una altra que aquest fill que jeia en un llit del pis superior, tapat amb un llençol i dues mantes, estava descansant, i que tard o d’hora es despertaria, malgrat que el pas del temps havia deteriorat el cadàver fins al punt que la part inferior del cos estava cobert de larves.
Malgrat la situació estranya i macabra, ni el pare ni la mare no pateixen cap tipus de trastorn psicològic. Així ho diuen els metges que els van examinar dimarts a la nit a
AL COSTAT DEL COS La mare no se separava del fill i li resava entre abraçades per despertar-lo
l’hospital psiquiàtric de Salt i els informes del qual indiquen que Bruce i Schrell, de 39 i 38 anys, són persones “conscients, orientades, que raonen bé i que no tenen cap tipus de trastorn mental”. Però des de feia setmanes vivien atrapats en una ficció, la de creure fermament que el fill petit continuava viu. I per això la mare se separava només l’imprescindible del seu cos que, malgrat que s’anava descomponent, ella protegia, abraçava i amb tot el seu amor li cobria el rostre amb un drap moll.
Des que el Caleb no es va despertar, la família es va traslladar a dormir al seu voltant. En la gran estança superior del dúplex, als peus del llit, van distribuir tres matalassos en què dormien i feien vida tots quatre. Un dia a dia que es limitava a resar, mentre que als dos adolescents, de 14 i 16 anys, entre oracions, se’ls permetia jugar a videojocs.
Des de feia dos o tres mesos, ningú no és capaç de concretar la data, només el pare abandonava la reclusió per sortir al carrer a comprar menjar. Exclusivament fruita fresca i productes ecològics. “En aquesta casa no hi havia problema de desatenció. Ens va cridar l’atenció la quantitat de pomes que hi havia a la cuina.
L’immoble tampoc no estava especialment brut, però sí desordenat. Hi havia un bany avariat i la vida l’havien traslladat al pis de dalt, al costat del cos. Una altra cosa que vam notar és que la casa estava glaçada. Hi feia moltíssim fred”, va detallar el fiscal.
Precisament el fred i les altes temperatures a l’estiu van ser el motiu pel qual el pare va decidir deixar de pagar els 1.100 euros de lloguer. L’home va explicar que la calefacció no funcionava, tampoc l’aire condicionat, i que era precisament per això, per forçar la propietària a arreglar aquests electrodomèstics, per la qual cosa havia decidit retardar-se en els pagaments. I no precisament per falta de liquiditat. Al contrari.
Malgrat que tenia la seva part del negoci desatesa, el pare és cofundador amb un soci de l’empresa informàtica BT Software and Research, una feina que li permetia ser a qualsevol part del món amb el seu ordinador. Amb la idea d’obrir els seus productes informàtics al mercat europeu, Bruce va convèncer la família per fer les maletes. Primer van passar un mes a Perpinyà. Però
SENSE MESURES CAUTELARS El fiscal insisteix que no ha demanat presó perquè els pares van cuidar el menor
va ser a Girona on es van establir.
Als Hopkins no els agradaven els Estats Units. Van fugir-ne. Afroamericans, el pare va explicar que el racisme continuava viu a bona part de la societat nord-americana i que no volia per als seus fills un futur insegur en què fossin tractats com a ciutadans de segona. De fet, els nens mai no es van matricular en una escola, ni als Estats Units ni aquí. Sempre van estudiar on line. Allà, perquè els pares tenien por de la presència d’armes i drogues a les aules. Aquí, perquè preferien un ensenyament proper a les tesis del cristianisme profundament radical que practicaven. Per això, els nanos no tenien amics al barri. I les vegades que els veïns els havien vist a la pista de bàsquet sempre jugaven tots tres, i hi havia cops que el pare s’unia als jocs.
En aquell temps tot era normal. Ho explica la Marta, la propietària del Bon Bon Café de la cantonada, on a vegades els nens berenaven mentre el seu marit rere la barra conversava en anglès o francès amb el pare.
Tot era normal fins que la vigília de Reis una parella de mossos va entrar a la casa fent servir les claus de la propietària. A l’altre costat de la porta se sentien crits. I, quan van obrir, la dona i els fills, des de l’es-
CONFLICTE PER L’HABITATGE La família va deixar de pagar el lloguer perquè la propietària hi arreglés desperfectes RELIGIOSOS Els Hopkins professen un cristianisme radical que creu en la curació mitjançant l’oració
tança superior cridaven: “Vés-te’n, Satanàs!”.
Els pares han tornat a aquesta casa, tot i que hi ha veïns que no entenen com és possible que se’ls permeti tornar a l’escenari on van conviure amb un fill mort. I és que el Codi Penal no diu res de conservar un cadàver a casa.
Tant el fiscal com els Mossos entenen que el matrimoni va fer el que va estar a les seves mans perquè el seu fill, amb una malaltia respiratòria crònica, la mateixa que tenia la mare, portés una vida millor. I que el van cuidar, amb Ventolín i tractaments homeopàtics. Però no creien en la medicina convencional. De fet, durant aquests dos anys, en una de les crisis d’asma que va tenir el Caleb, els seus pares el van traslladar a urgències d’un centre mèdic a Girona. I van quedar tan “decebuts” que van decidir tornar a les conviccions i la fe que tenien.
La família és devota d’una església de Lansing anomenada El Temple de Betlem, que propugna la curació a través del menjar saludable i l’amor a Déu. Fa tres anys, quan la família encara vivia a Michigan, el pare va relatar en un diari: “No seria la persona que sóc ara sense la guia espiritual del Temple de Betlem”. Potser el seu fill faria temps que descansaria al cementiri.