La Vanguardia (Català-1ª edició)
El pla hidrològic de l’Ebre, en mans de la UE
El Govern del PP, en funcions, aprova sense consens un cabal per al tram final del riu que ecologistes i Generalitat veuen com la mort del Delta
Amb retard, ja que la Unió Europea (UE) va instar a tenir revisats i aprovats tots els plans hidrològics abans que s’acabés el 2015, i sense consens, el Consell de Ministres espanyol va aprovar ahir per reial decret la planificació hidrològica de més d’una desena de conques de tota la Península, inclosa la més polèmica, la del riu Ebre, des del seu naixement fins a la desembocadura, al Delta. El pla, que preveu 465.000 hectàrees més de regadiu per als pròxims sis anys, i possibilita la construcció futura de 52 nous embassaments, satisfà la majoria de comunitats de regants, però indigna els ecologistes i la Generalitat.
Només Europa pot fer encallar el nou pla hidrològic, aprovat perquè sigui vigent fins al 2021. Un document que és una “aberració”, segons la Generalitat, i que suposarà “la mort segura” de la plana deltaica si s’acaba aplicant, en paraules dels ecologistes. També els governs de Navarra i València s’oposen al pla.
Amb presses, el Govern del PP, ara en funcions, ha acabat donant validesa al document que al llarg de l’any passat va anar superant sense gairebé modificacions tots els tràmits legals abans que s’aprovés definitivament, amb una penúltima escala la tardor passada al Consell Nacional de l’Aigua. L’amenaça d’una sanció per part de la UE en cas de més demores explica les urgències de l’Executiu de Rajoy, que s’ha mantingut implacable, fent valer la majoria absoluta guanyada a les urnes de les eleccions de l’any 2011.
No s’han inclòs cap de les al·legacions i exigències presentades de manera consensuada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, les entitats ambientalistes i la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que aglutina la resposta social, al pla hidrològic a les Terres de l’Ebre.
Per al tram final de l’Ebre, el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient ha mantingut un cabal de poc més de 3.000 hectòmetres cúbics anuals, pràcticament la meitat del que s’havia exigit des de Catalunya, amb l’única excepció dels regants de Lleida i els de la Comunitat de la Dreta de l’Ebre. L’anhelat cabal ecològic, en anys de sequera, s’ha fixat des de Catalunya per al tram final del riu per sobre dels 5.871 hectòmetres cúbics anuals, gairebé el doble de l’aprovat ahir de manera definitiva.
“Estem profundament decebuts, esperem que des d’Europa es pugui fer una rectificació, estic segur que s’amenaçarà Espanya de retirar ajuts europeus per incomplir les directives europees de l’aigua, la Unió Europea és conscient que s’està cometent una aberració al tram final de l’Ebre”, va destacar ahir Xavier Pallarès, delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. Per la seva banda, Isabel García Tejerina, ministra d’Agricultura, va assegurar ahir després del Consell de Ministres que els rius espanyols estaran a partir d’ara “en millors condicions de conservació” perquè “s’augmenta i es milloren els cabals ecològics”.
Les Terres de l’Ebre van respondre amb rapidesa ahir anunciant noves
Generalitat i ecologistes confien que Europa frenarà el pla perquè vulnera la directiva europea marc de l’aigua
mobilitzacions massives i una batalla legal tant davant el Tribunal Suprem com, principalment, Europa, on fa més de dos anys que els ambientalistes estan pressionant perquè la Unió Europea vigili els plans hidrològics del Govern del Partit Popular. La PDE ja prepara una gran manifestació que se celebrarà el pròxim mes de febrer. “Si no s’atura el pla hidrològic, el delta de l’Ebre no és viable”, va advertir ahir Manolo Tomàs, líder històric de la plataforma.