Llum als vestits

Creador revolucionari, armat de formes geomètriques i materials innovadors, Courrèges va ser un estil i una època i va marcar, amb la seva feina, l’alta costura francesa”. Va ser l’absolta del president François Hollande al modista que es va comparar a Le Corbusier, perquè “si ell va fer entrar la llum als edificis jo faig el mateix amb els vestits”. També va dir que més que la roba li va interessar la vida. Que el va tractar bé i malament: li va donar celebritat, tot i el Parkinson amb què va haver de conviure tres dècades, fins a la seva mort.

“El gran modista francès, conegut per haver revolucionat l’univers de l’alta costura –deia precisament el comunicat de la firma, que ja no li pertanyia– ha mort després d’un llarg combat de trenta anys contra la malaltia”.

Courrèges, nascut a Pau, arriba a París per ser enginyer. La Segona Guerra Mundial el transforma en pilot. De tornada, canvia de rumb: s’inscriu a l’escola de la Cambra Sindical de l’Alta Costura. El 1950 entra a treballar al taller de Cristóbal Balenciaga. Amor a primera vista: coneix Coqueline Barrière, la seva futura esposa i el seu doble professional. El 1961 s’independitza. Però conserva la influència estilística de Balenciaga fins a la desfilada que fa el 1965: neix l’estil Courrèges. Però com que el vol difondre, prefereix el prêt-à-porter i el 1967, amb el concepte Couture Future, obre botiguesa París, Houstoni Nova York.

Si a la vida privada compta l’any 1970 com l’any del naixement de la seva filla Marie, a la professional és decisiu el 1972: Coqueline i André construeixen la seva fàbrica a la ciutat natal del modista; ocuparan tres-cents obrers. Per celebrar-ho llancen el perfum Empreinte. La celebritat mundial del cognom, aquell any, es pot enfrontar amb una dada: Courrèges dissenya la roba oficial dels Jocs Olímpics de Munic. Des de les hostesses fins a l’encarregat de la gasolinera, vesteix vint mil persones.

Naturalment, el seu toc és polèmic. Fa enfurismar Coco Chanel: “Aquest home s’acarnissa amb la dona per destruir-la, dissimularne les formes, transformar-la en una nena”. Però Yves Saint Laurent li agraeix l’estímul que el va treure del “tradicionalisme” en què se submergia. Courrèges tenia tres muses: “L’arquitectura, la ciència-ficció i l’esport”. I comentava amb humor, ell, que va convertir el color blanc en la seva marca de fàbrica, que la seva mare només es vestia de negre.

La curiositat de la protesta de Coco Chanel és que compartien, amb dècades de diferència, un propòsit semblant: vestir còmodament la dona activa.

Courrèges –diuen els historiadors de la moda– va donar patent de noblesa a la minifaldilla, que Mary Quant popularitzarà a Londres. Va treballar els pantalons femenins, la línia recta, va eliminar pinces, va donar volum amb butxaques arrodonides. El material –vinil, niló– li interessava tant com el tall. Com Cardin, un altre precursor del prêt-à-porter, Courrèges diversifica: paraigua, roba de casa, papereria, rellotges, cotxes, bicicletes, apartaments... Una firma omnipresent. Sempre amb el suport de la seva “creativitat complementària”, com definia Coqueline, vesteix les dones considerades les més elegants de l’època: de Jackie Kennedy a Claude Pompidou. I les actrius –Romy Schneider, Brigitte Bardot, Catherine Deneuve– o cantants arquetípiques, com Françoise Hardy, que fan popular el seu estil.

Però quatre anys després d’haver vestit Munic, Courrèges va entrar en declivi; el 1978 la casa es converteix en propietat dels japonesos d’Itokin. I el 8 de gener del 1986 el seu nom desapareix de la Cambra Sindical de l’Alta Costura. El 1993, André Courrèges la compra als accionistes i la deixa en mans de Coqueline: la malaltia el força a fer un pas enrere. Es consola amb projectes d’art i arquitectura. Encara hi haurà una desfilada Courrèges d’alta costura el 2002. Nou anys més tard, la venda fa revifar la casa i el 2013 els nous propietaris reobren la fàbrica de Pau.

Els experts troben empremtes del traç de Courrèges a l’obra de talents actuals com Muccia Prada o Marc Jacobs. I Nicolas Ghesquière, a la desfilada Vuitton de tardor/hivern 2014-2015, deia que reinterpretar els talls sixties i el vinil, signes Courrèges. En qualsevol cas, amb nova direcció artística i una desfilada triomfal el setembre passat, la marca Courrèges reneix, quan el seu creador desapareix.