Després del bronze

Durant la guerra va desxifrar missatges dels nazis; després es va dedicar a l’arqueologia i va traduir Guilgameix

La carrera de l’arqueòloga Nancy Sandars es va veure afectada per dos esdeveniments importants: la malaltia i la Segona Guerra Mundial. En el seu cas, fins i tot podríem afirmar que una cosa va portar a l’altra: la tuberculosi que va contreure en edat primerenca la va portar fins a sanatoris suïssos com Die Klause, on coneix Carl Ebert, futur director de l’Òpera de Berlín, i aprèn música i alemany. El seu coneixement de l’idioma li va permetre, quan va tornar a Anglaterra, desxifrar els missatges en clau de la Luftwaffe, l’aviació alemanya.

Nancy Sandars era filla del tinent coronel Edward Carew Sandars i de Gertrude Annie Phipps, descendent de James Ramsay, significat abolicionista del segle XVIII que va contribuir a combatre el tràfic d’esclaus. La mare mor aviat, el 1931; el pare, el 1944. Va tenir un germà, Hugh Ramsey, mort prematurament als vuit anys, i una germana, Elizabeth Alys, que va viure fins al 1995.

La família es va establir al comtat d’Oxfordshire, a Little Tew. Allà, la petita Nancy Sandars va rebre la seva primera educació. Més tard va assistir a dues escoles d’Oxford i Wokingham. La malaltia a què ens referíem, una tuberculosi, la va portar fins a Suïssa i altres països del continent com Itàlia, França i Espanya, on va advertir, en ple any del 1936, la catàstrofe imminent de la Guerra Civil. A la tornada va disposar de dos tutors. Li agradava explicar que un d’ells es va negar a ensenyar-li grec.

El seu primer contacte amb l’arqueologia va arribar a través de la seva germana Elizabeth, que li va presentar l’arqueòloga Kathleen Kenyon a la Universitat d’Oxford; amb ella va mar- xar a excavar a Shropshire. A continuació, ja el 1939, estava previst que s’incorporés a una excavació a Normandia amb el prestigiós Mortimer Wheeler, fundador de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Londres, però en esclatar la guerra s’uneix a Kenyon per donar un cop de mà en la salvaguarda de les peces de l’esmentat Institut.

Durant els anys de la guerra es va incorporar a la intel·ligència britànica per col·laborar en la intercepció de missatges de l’exèrcit alemany i servir de correu conduint una motocicleta. Alhora va col·laborar en un pla nacional per a la conservació de les arts i la música que la va portar fins a Newcastle.

Una vegada transcorreguda la contesa, va ingressar finalment a l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Londres, on va començar un curs de prehistòria amb Gordon Childe. Més tard acudeix a Oxford a les classes de prehistòria d’Europa de Christopher Hawkes. La seva tesi, publicada en forma de llibre el 1957, se centra en les cultures de l’edat de bronze a França.

Durant la dècada del 1950 i el 1960, Nancy Sandars va viatjar per Europa i l’Orient Mitjà visitant excavacions i estudiant les cultures que es van assentar en aquests territoris, sempre en el context de les primeres civilitzacions. A l’abric d’aquestes experiències escriurà llibres tan exitosos com The sea people: warriors of the ancient Mediterranean (Thames & Hudson, 1978; publicat en castellà per Oberon el 2005 com Los pueblos del mar. Invasores del Mediterráneo). Hi narra la peripècia per la qual els guerrers del nord van aconseguir envair els imperis egipci i hittita.

És coneguda també la seva traducció a l’anglès del poema mesopotàmic de Guilgameix, que figura entre les versions canòniques de R.C. Thompson (1930) i Andrew R. George (2003).

Va morir el 20 de novembre passat als 101 anys a The Manor House, la casa familiar de Little Tew on va néixer el 14 de juny del 1914.