La Vanguardia (Català-1ª edició)
F R A G M E N T S D E C U LT U R A
VERLAINE I RIMBAUD
“Després d’esmorzar vaig visitar Verlaine (...) La seva habitació és un veritable local de treball, amb una decoració humil, fosca, pobra. Dues o tres cadires de palla, un gran llit matrimonial, una taula blanca de fusta que sens dubte serveix com a taula de treball, de menjar, de cuina, i a les parets fotografies groguenques (...) En relació amb el vers ‘he volgut morir a la guerra’, Verlaine em diu que Rimbaud va provar d’allistar-se a la guerra carlina al servei d’Espanya ‘per fer-me trencar el cap en algun lloc d’un cop de pistola’, i que fins i tot va anar amb aquesta finalitat a l’ambaixada espanyola de Brussel·les, però va rebre com a resposta que els espanyols volen resoldre entre ells la seva guerra civil i no accepten estrangers” (1895).
AMOR I SEXE
“El fet fonamental de la sexualitat humana és l’anar i venir constant entre la imaginació i la còpula (...) L’apetència sexual si no se satisfà es converteix en voracitat sexual, ja que la imaginació exigeix més del que poden suportar els sentits, de manera que al final es produeix l’esgotament. Aquí l’home va inventar ‘l’amor’, la barreja del plaer amb sentiments ètics i religiosos entorn d’una persona, en lloc de la voracitat, de la passió” (1903)
MECENES DE MAILLOL
“Hem viatjat a Marly-le-Roi a la recerca de Maillol (...) tenia l’aspecte d’un home de 40 anys, amb cabells sense tallar des de feia temps, expressiva barba negra, ulls blaus brillants, macilent i amb llarg nas aguilenc de tipus genuïnament espanyol (...) Entre els seus dissenys hi havia l’esbós d’una figura femenina ajupida que em va cridar l’atenció per l’admirable arabesc de les línies i la seva concisa síntesi, fins al punt que vaig proposar a Maillol que l’executés per a mi en pedra” (1904) [L’encàrrec és la cèlebre escultura La
Mediterrània. A partir d’aquell moment Kessler es converteix en el seu mecenes. El 1930 li organitza un banquet a Berlín en el qual el presenta a Einstein. Va ser quan Maillol li va dir: “Sí senyor, un bonic cap, és un poeta?”. Mai no n’havia sentit a parlar].
EL RIC FANFARRÓ
“Sota totes les coses no hi ha més que aquests tres components: sexe, poder i possessió; la dona atractiva, l’heroi fort i el ric fanfarró, i en cadascun irradien al voltant més o menys òrgans, i amb el creixement de la cultura un embolic cada vegada més dens d’instruments de tipus material i psicològic, fins i tot els bancs, els canons, l’Estat, l’‘amor’ ideal; però, en el lliure joc de forces, el ric fanaler sotmet sempre els altres dos” (1906).
A CASA DE RILKE
“Vaig anar a casa de Rilke; viu al secularitzat convent del Sacré-Coeur (...) El local de treball, en el seu elegant i majestàtic abandó, és un espai on podria pensar-se Der Tor und
der Tod (el boig i la mort), de Hofmannsthal. Rilke hi ha col·locat algunes cadires imperi i una imponent taula barroca com a lloc de treball (...) Fora d’això tot és buit, però no resulta fred a causa de les elegants proporcions i la llum resplendent (...) Durant la conversa va parlar sense parar del seu ‘poetitzar la naturalesa’. A Rodin li va dir: ‘Per què no es posa vostè davant del paisatge. Posi’s davant del paisatge i faci el que veu’” (1908)
UN MUSEU NOMÉS PER A ELL
“Von Oswitz em va oferir ensenyar-me a Budapest la galeria d’art en què, per por dels russos, els quadres havien estat despenjats majoritàriament i estaven emmagatzemats per al trasllat (...) El conseller va ordenar que me’n portessin alguns de ja guardats: el retrat que Dürer va fer del seu germà, Catalina Corta
ro de Gentile Bellini, un noi atractiu atribuït a Giorgione i el retrat d’un home de Sebastiano del Piombo” (1915, durant la I Guerra Mundial).
ESMORZAR AMB MISIA
“Esmorzar a casa de Misia Sert amb Poulenc, Jean i Valentine Victor-Hugo, Pierre Bertin de la Comédie Française, i la pianista Marcelle Meyer (...) La conversa va anar principalment sobre coneguts, Diágilev, Cocteau, Radiguet. Quan vaig parlar del prodigi de la salvació i del rejoveniment del ballet rus a través de la guerra i la revolució, Misia va explicarcom de malament li va anar a Diágilev durant la guerra” (1925)
BARCELONA I ELS TOROS
“Corrida de toros. M’ha produït una impressió repulsiva, estrident. Malgrat la imatge policroma, salvatge, viva, grandiosa. És indignant i fastigosa la matança del flac, indefens i vell cavall (...) També em va indignar el que es fa amb el toro, que entra com un animal bonic, jove i amb casta i en menys de mitja hora és arrossegat com carn morta” (1926)
L’ASCENS DEL FEIXISME
“A Itàlia els feixistes han pres el poder amb un cop d’Estat. Si el conserven, serà un fet històric d’imprevisibles conseqüències (...) El cop de Mussolini pot comparar-se al de Lenin el 1917, naturalment com a imatge oposada” (1922) “El nacionalsocialisme és la febre de la classe mitjana alemanya. El verí de la seva indignació pot conduir a la ruïna d’Alemanya i Europa” (1930).